La grandesa de les petites coses. Cat Stevens va compondre "Moonshadow" mentre era de vacances en algun lloc del sud d'Espanya, contemplant la lluna sota la nit d'una platja deserta de la Mediterrània –eren altres temps i el litoral espanyol encara no havia patit el que ha patit des d'aleshores-. Dècades més tard ell mateix explicaria en una entrevista que aquella visió l'havia sorprès, acostumat com estava a no poder contemplar la lluna en les nits sempre il·luminades del centre de Londres. Stevens havia observat, havia vist i havia reparat en aquells petits detalls que de tant en tant donen sentit a la pròpia existència. I de tot plegat en va néixer una de les seves cançons més rodones.
"Moonshadow" era una de les joies de la corona de "Teaser and the Firecat" (1971), el cinquè àlbum del britànic, publicat tal dia com avui de fa cinc dècades. Una obra que prenia el relleu del celebradíssim "Tea for the Tillerman" (1970), publicat un any abans, amb una col·lecció de cançons folk que seguien apuntant cap al firmament pop. Peces com "The Wind", "Peace Train", la pròpia "Moonshadow" o aquella preciosa adaptació de la tradicional "Morning Has Broken" –amb Rick Wakeman al piano, tot i que els crèdits ho obviessin per motius contractuals-. Si un any abans havia transcendit Stevens l'òrbita folk, ara es consolidava com un dels grans referents de la seva generació amb la que bé podria ser la seva obra mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada