(1948-2021)
Admeto que vaig descobrir "Eloise" amb la veu de Tino Casal. I que posats a triar-ne una versió definitiva, em quedo amb la de The Damned. Però l'original és la de Barry Ryan, aquell cantant anglès que durant la recta final de la dècada dels 60 i de la mà d'aquesta contagiosa joia de pop barroc composta pel seu germà bessó, Paul Ryan, va conquerir les llistes d'èxits de mig planeta. Entre els músics de sessió que el van acompanyar a l'estudi, uns Jimmy Page i John Paul Jones en via de constituir Led Zeppelin aquell mateix 1968.
Melodramàtica, elegant, sofisticada, dinàmica com ella mateixa, "Eloise" va suposar l'escalada de Ryan fins a dalt de tot però també va esdevenir el far a partir del qual es guiaria tota la seva trajectòria: mai més tornaria a brillar d'aquella manera en termes comercials i pocs es recorden del que va fer a partir d'aleshores, i això que de bones cançons en va seguir gravant. Ens ha deixat a l'edat de 72 anys, després de tota una vidad dedicada a la música però també a disciplines com la fotografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada