No es molestin vostès a buscar "Tupelo Honey" (1971) en plataformes com Spotify. Sigui pel motiu que sigui, i salvant-ne les peces més reconegudes, el cinquè àlbum en solitari de Van Morrison no es pot escoltar sencer i de forma oficial en streaming –com a mínim a data d'avui-. Ni falta que fa, si m'ho permeten, quan un pot degustar-lo en el sempre més reconfortant format físic, amb tot allò que aquest comporta. "Tupelo Honey" és un dels àlbums més rodons del nord-irlandès, i això és dir molt tenint en compte que venia de signar obres com "Astral Weeks" (1968), "Moondance" (1970) o "His Band and the Street Choir" (1970).
Parlem d'un plàstic on Morrison tornava a fusionar tal i com només ell sabia fer-ho els ressons orgànics del folk i el country amb l'elegància del jazz, sempre amb el soul més genuí com a punt de partida i amb arguments tan majúsculs com el soul trencapistes de la inicial "Wild Night" –marcant terreny de bon principi, i de quina manera-, la tardorenca peça titular o aquell final de festa amb accent hillbilly de "Moonshine Whiskey". Testimoni de l'estada de Morrison a Woodstock i produït pel propi autor amb el suport d'un oportuníssim –i aleshores encara poc conegut- Ted Templeman, amb músics de sessió tan notables com Ronnie Montrose (guitarra, mandolina), l'àlbum va veure la llum avui fa 50 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada