"Halloween Kills": Michael Myers sempre torna

Myers recupera la seva millor forma a "Halloween Kills".

Michael Myers sempre torna. Durant més de quatre dècades i al llarg d'onze pel·lícules hem vist com se'l cremava, se l'atropellava, se li clavaven ganivets –o, en el seu defecte, altres objectes punxants- i fins i tot se'l decapitava. Però sempre ha acabat tornant, ja fos de la mà d'un cop d'efecte dels guionistes, o d'un d'aquests reboots amb què la indústria del setè art porta anys provant de compensar la seva sequera d'idees fresques. La flamant "Halloween Kills" (2021) és la segona part de l'enèsim reboot, també el capítol central d'una trilogia que preveu finalitzar l'any vinent. Però sobretot podria ser el punt més àlgid de la franquícia des del fundacional "Halloween" (1978) de John Carpenter.

Recapitulem. Ara fa tres anys, el propi Carpenter va exercir com a productor executiu de "Halloween" (2018), reboot de títol poc original, dirigit per David Gordon Green –tant ell com Carpenter repeteixen a "Halloween Kills"-, que sobre el paper prometia molt però a l'hora de la veritat acabava oferint més aviat poc. Tornava Jamie Lee Curtis al capdavant del repartiment –una jugada efectiva i un comodí, el de Curtis recuperant el personatge de Laurie Strode, que els responsables de la franquícia ja havien jugat amb resultats prou notables a la injustament oblidada "Halloween H20" (1998)-. S'ignoraven totes les continuïtats prèvies de la nissaga, inclosos els reveladors esdeveniments de "Halloween II" (1981). I es plantejava un nou i oportú cara a cara entre Myers i la seva víctima preferida –també una de les poques que se li han resistit-.

MATAR PER MATAR

El problema del Halloween de 2018 era que començava posant la directa però tot seguit es quedava a mig gas. Que Myers –parcialment interpretat pel veterà Nick Castle, que torna a repetir en aquesta ocasió- matava a tort i a dret i es manifestava més sanguinari que de costum, però ni amb aquestes s'arribava a tapar un guió excessivament linial i protocolari. La pel·lícula es deixava veure, i recuperava unes essències que s'havien perdut feia molt de temps, però quan apareixien els títols de crèdit un tenia la sensació d'haver-se quedat a mitges. Mancances que Gordon Green ha sabut corregir, i de quina manera, en una seqüela on Myers segueix matant com si no hi hagués demà, però ho fa amb aquella gràcia que sempre l'hauria d'haver caracteritzat, i sobretot en el marc d'un relat coral on, aquest cop sí, hi passen coses.

L'acció de "Halloween Kills" té lloc immediatament després dels fets narrats al Halloween de 2018, amb Laurie Strode recuperant-se de la seva topada amb un Myers que –oh, sorpresa- no havia acabat de morir en aquell soterrani. En realitat, Strode es passarà tota la pel·lícula recuperant-se en una habitació d'hospital. I és aquest fet, el de deixar literalment descansar a Jamie Lee Curtis, un dels encerts d'una pel·lícula que posa i referma Michael Myers al centre. Com si Gordon Green s'hagués adonat de cop i volta que l'estrella i reclam de la cartellera pot ser Curtis, però el protagonista de Halloween sempre ha estat i sempre serà Myers –hi hagi qui hi hagi sota la seva icònica màscara de blanc inexpressiu-.

I ara sí, el Myers de 2021 torna a recuperar les seves millors formes –que són les de 1978, ni més ni menys-. La personificació del mal en estat pur, un monstre que mata pel simple fet de matar, i que ho fa amb tot l'ofici que atorguen quatre dècades llargues amb un ganivet de cuina a la mà. No hi busquin cap altre motiu ni cap altra justificació. Aquí no hi trobaran rituals pagans, lligams familiars, germanes perdudes, infàncies traumàtiques ni cap altra alteració del producte original. Myers mata perquè sí, ha vingut a fer una carnisseria i ningú li ho impedirà perquè al capdavall les seves raons són el de menys. I a qui no li agradi, que se'n vagi a la sala del costat a veure l'última de Disney.

MYERS, COMÚ DENOMINADOR

Un altre al·licient de "Halloween Kills" són tot un seguit de subtrames que tenen la matança de 1978 com a punt de partida i Myers com a comú denominador. Cal destacar en aquest sentit el retorn de Kyle Richards com a Lindsey Wallace –la nena de la primera pel·lícula-, i l'entrada triomfal d'Anthony Michael Hall com a Tommy Doyle –el nen de la primera pel·lícula, interpretat aleshores per Brian Andrews-. Tot un encert, el fet d'haver convertit l'innocent Doyle en un genuí exemplar de white trash suburbial capaç d'agafar-se la llei per la mà quan li convé i de sortir a caçar els dolents armat amb un bat de beisbol quan se li creuen els cables.

En el fons, el personatge de Doyle pot arribar a ser molt més inquietant que el del propi Myers. Prototip del ciutadà responsable disposat a deixar-ho tot i a fer qualsevol barbaritat en nom de la llei i l'ordre, paradigmàtic perfil del votant tipus de tots els Trumps d'aquest món i ferm candidat a policia de balcó en cas de decretar-se un confinament domiciliari –la pel·lícula s'havia d'haver estrenat l'any passat, però es va endarrerir un any a causa de la pandèmia-. L'escena on una multitud enfurismada –i armada amb la més absoluta raó, com totes les multituds que actuen de forma irracional- perseguint desesperadament l'home equivocat, és un altre dels grans moments del film. I diu moltes coses d'aquesta societat nostra.

"Halloween Kills", doncs, no només es deixa veure sinó que rebat la idea –prèviament refermada pel "Halloween" de 2018- que ja s'havia dit tot allò que es podia dir en l'univers de Michael Myers. Ens trobem davant d'una pel·lícula on els reclams juguen a favor del guió i no a l'inrevés –és aquí on guanya per golejada a la seva predecessora-, que reclama terreny davant qualsevol de les seqüeles prèvies de la nissaga –inclòs un "Halloween II" que fins ara mai s'havia pogut posar en qüestió-, i que després d'una climàtica escena final on Myers es referma com un dels psycho killers més genuïns i essencials de la història del setè art, eleva les expectatives de cara al final de la trilogia. Michael Myers sempre torna. Però portava més de 40 anys sense fer-ho en tan bona forma.

I un cop dit això, bona nit de Halloween a tothom.