Diuen que estils musicals com el rock dur, el rock progressiu o el heavy metal van néixer quan els músics van decidir que no volien sonar en directe tal com ho feien a l'estudi, sinó a l'inrevés. Quan van decidir, en altres paraules, que volien capturar a l'estudi tota l'essència dels seus concerts. Tot plegat va coincidir lògicament amb l'era daurada dels discos en directe. I és clar, si parlem d'àlbums en directe és inevitable referir-nos a una obra de la mida de "Made in Japan" (1972), el doble vinil que va acabar de refermar Deep Purple com una de les bandes més grans de la seva generació, i un dels enregistraments en viu més essencials de la història del rock.
Es va gravar al Japó durant la gira de l'igualment canònic i aleshores flamant "Machine Head" (1972), i més concretament al Festival Hall d'Osaka i al Budokan de Tòquio durant les nits dels dies 15, 16 i 17 d'agost de 1972. Avui fa 50 anys de la primera d'aquelles tres vetllades, que va tenir lloc a Osaka i durant la qual es va documentar ni més ni menys que la lectura en directe d'"Smoke on the Water", amb la guitarra de Ritchie Blackmore deconstruint momentàniament el riff inicial –hi ha qui diu que es va equivocar, hi ha qui diu que simplement jugava, sigui com sigui va fer història-.
Durant els dos concerts posteriors es van enregistrar peces com la inicial "Highway Star", una expansiva –i definitiva- "Child in Time" o els 20 còsmics minuts d'un "Space Truckin'" que acabaria ocupant tota la cara b del segon vinil. Repertori de luxe i els Purple capturats en viu durant el que molt probablement fos el seu millor moment. L'àlbum va sortir a la venda el 8 de desembre d'aquell mateix 1972. En dècades posteriors se'n van fer diverses reedicions –a destacar la que commemorava el 25è aniversari del llançament- incorporant gravacions inèdites dels mateixos concerts. Material sempre de primera, no cal dir-ho, però sense arribar mai a posar en qüestió el caràcter definitiu de l'edició original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada