Not Dark Yet

El Turó de les Mentides, agost de 2022.

Va dir Bob Dylan que una cançó pot tenir tants significats com persones l'escoltin. Que cadascú en farà la seva pròpia interpretació, i que totes seran vàlides. En alguns casos, m'atreveixo a afegir, un mateix pot variar la seva interpretació d'allò que diu una cançó en funció de les seves circumstàncies o de la seva evolució personal. Penso per exemple en una peça del mateix Dylan, "Not Dark Yet", emocionant i crepuscular reflexió sobre el pas del temps i la pròpia mortalitat emmarcada en aquell punt i a part que va suposar "Time Out of Mind" (1997).

El de Duluth tenia 56 anys quan la va publicar, una edat que aleshores semblava impossible quan es parlava d'un músic de rock. I tot plegat va esdevenir el paradigma d'allò que anomenem cançons i discos de maduresa. Qui ens hauria dit que dues dècades i mitja després i amb 81 primaveres a l'esquena Dylan seguiria fent música –i que estaria de gira presentant una altra obra amb caràcter definitiu com és "Rough and Rowdy Ways" (2020)-. Encara no s'ha fet fosc per a Dylan, però inevitablement la foscor és més a la vora ara que aleshores. També per a un servidor, a qui avui els versos de "Not Dark Yet" li ressonen com mai abans ho havien fet.

A la fotografia, la foscor de la nit –i d'un imponent núvol de tempesta- caient sobre els últims batecs d'un dia que s'acaba, ahir al vespre des del Turó de les Mentides, a les Franqueses del Vallès.