Sarah Shook & The Disarmers - Foto Monkey Whaler. |
"Sí i no. En Pete no em va donar el to de guitarra que jo li havia demanat en diversos riffs de teclat i, en la meva opinió, va utilitzar excessivament l'autotune, no pas per necessitat sinó com una elecció estètica", diu Shook, referint-se al productor de l'àlbum, Pete Anderson. Sí, no només reconeix que no està del tot satisfeta amb el resultat final del disc, sinó que qüestiona obertament la tasca del mateix productor. Quan Valiño li pregunta tot seguit si va enfocar la gravació d'aquest treball d'una manera diferent respecte dels seus predecessors, ella tampoc es mossega la llengua: "Havíem gravat 'Sidelong' i 'Years' en directe, tocant i cantant tots junts, i després havíem treballat en alguns arranjaments. 'Nightroamer' el vam fer més lentament, instrument per instrument, i crec que d'aquesta manera es va perdre una mica la màgia habitual de The Disarmers. Per al proper disc espero tornar al nostre modus operandi habitual!".
Doncs ja ho veuen, en un negoci on tothom assumeix el tòpic de defensar la seva última obra com si realment fos la seva preferida de tot el seu catàleg, on l'aparença i el posat són norma, i on reconèixer l'error, el dubte o l'equivocació és molt més que un tabú, Sarah Shook opta per ser sincera i confessar que no està contenta amb el seu darrer disc. Invalida això l'obra en qüestió? En absolut, els que pensem que "Nightroamer" és un àlbum notable, ho seguirem pensant. I molts de nosaltres agraïrem gestos de sinceritat –i d'humilitat- com el que ha tingut la seva autora en aquesta entrevista. Sarah Shook & The Disarmers actuaran el proper 11 de setembre a la sala La Textil de Barcelona en el marc del Rootsound Fest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada