(1981-2022)
Va ser un dels exponents més paradigmàtics d'aquella mena de final de la història –en termes melòmans- en què va desembocar la música independent durant les dues primeres dècades del segle XXI. Noms de bandes que sovint ni tan sols eren bandes sinó pseudònims sota els quals presentaven la seva música tota una sèrie de ments inquietes i amb coses a dir. I discursos que podien emmirallar-se en registres concrets –en el cas que ens ocupa, el folk psicodèlic, el country alternatiu o el pop d'escola Pet Sounds- però en cap cas encasellar-s'hi –en el cas que ens ocupa, potenciant l'ús d'electrònica i altres recursos que enriquien el resultat final i l'allunyaven de l'estretor de les etiquetes-. Castanets va ser el vehicle per donar sortida a les cançons de Raymond Raposa, que ens ha deixat a l'edat de 41 anys per causes que a hores d'ara no s'han fet públiques. Per al record queden obres com "Cathedral" (2004), "First Light's Freeze" (2005), "City of Refuge" (2008) o "Decimation Blues" (2014). Un músic genial que se n'ha anat massa d'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada