Dràstik, Granollers
9 d'agost de 2022
Dues dècades i mitja de trajectòria no són una fita fàcil d'assolir, menys encara quan un es dedica a programar música independent i a divulgar la cultura underground en un país com aquest nostre –com acostumo a dir en aquests casos, que cadascú li posi el nom que més li convingui-. El festival Fusiònica, la iniciativa més veterana de l'associació vallesana Arcada Koncerts, no tan sols se n'ha sortit sinó que està celebrant la seva 25a edició tot promovent un total de 25 esdeveniments al llarg d'aquest 2022. La nit passada va ser el torn dels californians Deathchant i els portuguesos Black Wizards. Doble cartell d'autèntic impacte a la seu de Dràstik i Arcada Koncerts, a Granollers.
Totes dues bandes aterraven a la capital del Vallès Oriental en la que va esdevenir l'única aturada a Catalunya de les seves respectives gires europees –aquesta nit reeditaran el cartell conjunt al Wurlitzer Ballroom de Madrid, i demà passat actuaran al festival portuguès SonicBlast-. La intimitat del format sala, el valor afegit de la curta distància, dos directes absolutament aclaparadors, i litres i més litres de suor tant a la pista com a l'escenari –sumin a l'equació la manca d'aire acondicionat al local, i recordaran vostès com solien ser els concerts de rock abans d'imposar-se la comoditat de les zones VIP i els abonaments premium-.
Van trencar el gel els Black Wizards amb un repertori que va navegar per les coordenades més àrides i monolítiques del rock psicodèlic –aproximant-se per moments a cotes pròpies del so stoner-. Un power trio d'alt voltatge, tan compacte com ben engreixat, i encapçalat per la veu hipnòtica d'una Joana Brito que també es va confirmar sobre el terreny com una guitarrista fora de sèrie. Van venir a presentar el seu tercer àlbum, "Reflections" (2019), i fins i tot es van marcar una versió del "21st Century Schizoid Man" de King Crimson, a pocs metres del pavelló on la banda britànica havia fet el seu històric debut peninsular ara fa gairebé 50 anys.
I de les manifestacions més lisèrgiques del rock, a tota una descàrrega d'electricitat i contundència metàl·lica, la que van oferir Deathchant. Els de Los Angeles beuen a parts iguals de la NWOBHM i del primeríssim thrash metal. Guitarres bessones al més pur estil d'uns Thin Lizzy o uns Iron Maiden. Bases rítmiques trepidants, combinades amb altes dosis d'agressió sònica. I una veu que bé podria ser la de Lemmy si aquest hagués caigut en una marmita plena de substàncies químiques de les que fan obrir la ment. Venien a presentar el seu segon disc, "Waste" (2021), que van defensar amb un directe tan incontestable com l'actitud del quartet dins i fora de l'escenari.
I de les manifestacions més lisèrgiques del rock, a tota una descàrrega d'electricitat i contundència metàl·lica, la que van oferir Deathchant. Els de Los Angeles beuen a parts iguals de la NWOBHM i del primeríssim thrash metal. Guitarres bessones al més pur estil d'uns Thin Lizzy o uns Iron Maiden. Bases rítmiques trepidants, combinades amb altes dosis d'agressió sònica. I una veu que bé podria ser la de Lemmy si aquest hagués caigut en una marmita plena de substàncies químiques de les que fan obrir la ment. Venien a presentar el seu segon disc, "Waste" (2021), que van defensar amb un directe tan incontestable com l'actitud del quartet dins i fora de l'escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada