Entrada dissuasòria

Parlava dies enrere amb un dels promotors d'un concert que tindrà lloc properament en una localitat del Pirineu català. L'estrella de la nit serà un músic també català, àmpliament reconegut dins del seu àmbit, que ha accedit a tocar sense cobrar per la seva amistat amb el promotor de torn i perquè simplement li ve de gust fer aquest concert. Només demana un catxet –molt raonable, segons em deia el promotor, sense acabar-ne de concretar la xifra- per poder pagar els músics que l'acompanyaran.

En un principi, l'organització havia previst que l'esdeveniment fos amb entrada lliure –es farà en un espai públic i en el marc d'una festa local-, però l'artista ha demanat que es cobri una entrada simbòlica de 10 euros. Tenint en compte que el catxet dels músics es cobreix amb patrocinis, la finalitat d'aquesta entrada no és econòmica sinó dissuasòria. L'artista, que ja porta prou anys veient món i sap veure-les a venir de molt lluny, és plenament conscient de què significa organitzar certs concerts amb entrada lliure.

Significa omplir el recinte de gent a qui amb prou feina interessa allò que passa a l'escenari, que tendeix a estar més pendent de la seva conversa amb el veí que no pas de la música, i que en conseqüència entorpeix l'experiència d'aquelles persones que sí que han assistit al concert per gaudir-ne. I això és justament el que vol evitar el músic que ens ocupa. En un moment on proliferen els esdeveniments gratuïts com a sinònim de tot s'hi val, és d'agrair que un artista hagi tingut aquest gest de respecte envers el seu art, el seu públic i ell mateix.