Pot arribar a ser certament difícil parlar de Ted Nugent a aquestes alçades. Sobretot si allò de què es vol parlar és de música. Ja pot un insistir en les bondats d'àlbums com "Cat Scratch Fever" (1977) o l'essencial directe "Double Live Gonzo!" (1978), que en un moment o altre sempre acabarà sortint el marc ideològic més que qüestionable que sol predicar el Motor City Madman en bona part de les seves manifestacions públiques. Com si una cosa anul·lés l'altra. Com si no fos possible –i molts cops necessari- separar l'obra de l'artista. Com si les seves sortides de to invalidessin treballs com els anteriorment citats.
"Detroit Muscle" (2022), el seu setzè àlbum d'estudi en solitari, no es troba ni molt menys a l'alçada de cap dels seus clàssics. Però segueix presentant a The Nuge en plena forma amb 73 anys a l'esquena. Onze rodanxes ben engreixades de hard rock amb accent de Michigan, on Uncle Ted trepitja amb ganes i mossega encara més fort. De la potentíssima peça titular al rock'n'roll desbocat de "Born in the Motor City", passant per aquest càntic d'estadi que bé podria haver estat "Come and Take It" en altres temps. Provocador com ell sol, tanca el plàstic amb una elèctrica lectura de l'himne nord-americà, que probablement acabaran aplaudint els mateixos que al seu dia van crucificar la de Jimi Hendrix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada