Discos que cal escoltar sense prejudicis. I discos que costa molt poder escoltar sense prejudicis. "Full Circle", l'últim àlbum d'estudi dels Doors –no comptem "An American Prayer" (1978)- i el segon que van gravar els californians després de la mort de Jim Morrison, podria entrar en ambdues categories. Tenien sentit uns Doors sense el Lizard King? Probablement no. És "Full Circle" un disc digne de ser escoltat i reivindicat a cinc dècades de la seva publicació, tal dia d'avui de 1972? Rotundament sí.
Si bé és cert que el pastitx dalinià de la caràtula no convida precisament a l'optimisme, també ho és que el dinàmic soul rock de la inicial "Get Up and Dance" entra de fàbula, i que pistes com "4 Billion Souls", la jazzística "The Piano Bird" o la fronterera i psicodèlica "The Mosquito" mantenen el tipus. Hi falta Morrison, a aquestes alçades no cal insistir-hi, però Ray Manzarek, Robby Krieger i John Densmore –els dos primers repartint-se les tasques vocals- hi són ben presents.
"Full Circle" va rebre al seu dia crítiques tan devastadores com les del seu predecessor –"Other Voices" (1970)-, i des d'aleshores pràcticament ha caigut en el mateix oblit. "The Mosquito" va entrar a les llistes d'èxits de països com Àustria o Finlàndia, però la recepció de l'àlbum en termes generals va ser un desastre per a una banda que pràcticament venia de reinventar el rock. Sumant a tot plegat les creixents diferències creatives entre els components del grup, un cop finalitzada una gira europea i vençut el contracte que els lligava amb la disquera Elektra, els Doors van optar per dissoldre's el 1973.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada