SCARLET RIVERA & BRADLEY LAURETTI
Velvet Room, Barcelona
7 de juny de 2023
Ha plogut molt des que Scarlet Rivera i el seu violí van esdevenir part essencial del discurs sonor de Bob Dylan durant un dels capítols més fascinants de la seva trajectòria, la Rolling Thunder Revue i la gravació del canònic "Desire" (1976). Des d'aleshores ha consolidat la de Chicago una carrera a títol personal que l'ha portat a explorar diversos gèneres d'arrel i a deixar-hi empremta. Però no ha perdut mai de vista aquella trobada fortuïta als carrers de Nova York que, si no li va canviar la vida, com a mínim va acabar d'encarrilar el seu periple pel món de la música.
Rivera va debutar la nit passada als escenaris barcelonins al costat de Bradley Lauretti, cantautor nord-americà establert a la Ciutat Comtal amb qui està fent aquests dies una gira centrada en el repertori de Dylan. I fins aquí l'obvietat, perquè si algú es pensa que la violinista es dedica a interpretar nit rere nit les peces que ella mateixa va gravar al costat del de Duluth, va molt equivocat. De "Desire" només va caure una climàtica "One More Cup of Coffee". I les finals "Blowin' in the Wind" i "Knockin' on Heaven's Door", tan capitals avui com quan Rivera les interpretava en directe amb el seu autor, admeten pocs judicis a aquestes alçades.
En tot cas, el gran encert d'una actuació com la d'ahir va ser capbussar-se en el catàleg menys evident de Dylan –el que comença a finals dels 70 i entra de ple als encara discutits 80-. Va ser molt emocionant escoltar-la fent "Señor (Tales of Yankee Power)", "Dark Eyes", "Man in the Long Black Coat" i "Not Dark Yet". També cantar una peça pròpia, "Lady Liberty", del seu àlbum més recent –"All of Me" (2020)-. El mateix Lauretti havia fet prèviament les funcions d'il·lustre teloner tot alternant composicions de Dylan –aquell "You Ain't Goin' Nowhere"- amb cites al seu propi projecte, This Frontier Needs Heroes –la preciosa "South Dakota", amb ressons del Neil Young més reposat-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada