El paisatge com a font d'inspiració a l'hora de fer música. I la música com a mitjà per evocar el mateix paisatge o fins i tot transportar-hi l'oient. A la caràtula del segon àlbum de Roser Monforte s'hi poden veure les diferents capes i textures d'un paisatge. I justament de capes i de textures es composen les vuit peces que formen el disc, oportunament titulat "Landscape Songs" (2023, Segell Microscopi).
Un exercici de jazz de naturalesa reposada però amb vocació exploradora, amb cert accent de fusió i fins i tot alguna excursió cap a territoris free. Acompanyen a la saxofonista barcelonina –tota una veterana que ve de tocar amb figures que van de Fermin Muguruza a Martirio- aquest prodigi de la guitarra que és Pau Mainé i el bateria tot terreny Jordi Pallarés. Atenció a l'escalada sense límits de "Horses" i al misteri minimalista de "Cosmic Dancer".
Disponible a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada