Seguint Dylan per Europa

El seguici de la gira de Dylan, ahir a la tarda a Lió.

Avui fa 9 mesos que vaig assistir al concert de Bob Dylan a l'Scandinavium de Göteborg. 29 de setembre de 2022, la tercera data del primer tram europeu del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour. Dit d'una altra manera, un dels primers concerts que feia Dylan a Europa després d'una pandèmia que ho havia fet aturar tot, també aquell Never Ending Tour que fins aleshores semblava cridat a fer honor al seu nom.

Si parlem de música, Dylan és la meva debilitat més gran. I si parlem del seu present creatiu, "Rough and Rowdy Ways" (2020) no tan sols em sembla el seu treball més essencial des de "Time Out of Mind" (1997) sinó també una de les grans obres fonogràfiques del segle XXI, testimoni del seu temps però sobretot oasi de serenor en un context on immediatesa equival a caducitat. Per tant era conscient d'estar assistint a una vetllada molt especial.

El que no m'esperava era que aquell concert m'impactés fins a un punt que ni el meu primer cop amb Dylan –Palau d'Esports de Barcelona, 22 d'abril de 1999- m'havia impactat. Des d'aquell dia he seguit de forma gairebé obsessiva –a través de la xarxa- tota novetat relacionada amb la present gira del de Duluth. Una gira amb la qual em vaig poder retrobar finalment la setmana passada en dos apoteòsics concerts a Barcelona –divendres 23 i dissabte 24 de juny al Gran Teatre del Liceu-.

Escric aquestes línies des de Lió, on aquesta nit tinc previst retrobar-me un cop més amb Dylan i amb una gira que –musicalment parlant- ha alterat moltes de les meves prioritats. El d'avui serà el primer dels dos concerts que el de Minnesota té programats a l'Amphithéâtre 3000 de la ciutat francesa –també compto repetir demà-. Nou mesos després de la meva primera cita amb el Rough and Rowdy Ways World Wide Tour, estic fent realitat un somni que mai m'hagués imaginat que arribaria a realitzar. Seguir (una part d') una gira europea del meu artista de capçalera.