El 18 de juliol de 2021, amb bona part d'aquest món nostre encara paralitzada per la pandèmia, Bob Dylan es va sumar –a la seva manera, faltaria més- a l'allau d'actuacions en streaming. Un format a priori contradictori amb la naturalesa d'una obra, la seva, que sempre s'ha caracteritzat i es segueix caracteritzant per navegar al marge de tot corrent o tendència. I una emissió que no va ser en directe sinó que s'havia enregistrat prèviament, amb una escenografia d'allò més cuidada –inclosa una banda de figurants: posteriorment hem sabut que qui sortia en pantalla era Buck Meek (Big Thief) però qui havia gravat part de les guitarres era T-Bone Burnett-, si bé amb tota l'espontaneïtat de qui sol enfilar-se a l'escenari a reinventar –qui sap si fins i tot a redescobrir- el seu propi repertori.
El resultat de tot plegat va ser "Shadow Kingdom", un recital on el de Duluth passava per alt la seva obra més recent, aquell "Rough and Rowdy Ways" (2020) que definitivament ha marcat un abans i un després a molts nivells, per reinterpretar part del seu cançoner més pretèrit. Tot un encert, haver reservat per als escenaris de veritat l'estrena en viu de la seva última creació. I tot un encert, igualment, haver passat també per alt els grans reclams i haver tret la pols de perles sovint menys predicades. Sí, es va marcar una versió gairebé definitiva de "Forever Young" i una crepuscular lectura d'"It's All Over Now, Baby Blue". Però el gruix del repertori el van formar sucoses revisions de títols com "Watching the River Flow", "Just Like Tom Thumb's Blues" o "What Was It You Wanted".
A gairebé dos anys de la seva emissió, i coincidint amb l'inici del segon tram europeu d'un Rough and Rowdy Ways World Wide Tour que és a punt de desembarcar per fi a casa nostra, Dylan –o qui sigui que gestioni els seus afers- s'ha decidit a publicar la versió discogràfica d'aquella sessió –igualment titulada "Shadow Kingdom" (2023)-. I una nova mirada al set list permet contemplar aquella actuació com un dels punts de partida de la citada gira. Si Dylan centra els seus concerts actuals en "Rough and Rowdy Ways", totes les cites al fons de catàleg menys tres –les dues mirades a l'etapa cristiana i una versió d'un títol aliè que ha anat variant durant els darrers concerts- ja van sonar a "Shadow Kingdom": de "When I Paint My Masterpiece" a "To Be Alone with You" i "I'll Be Your Baby Tonight".
Arribat aquest punt, i havent constatat que Dylan segueix disposat a mantenir intactes certs misteris –a la funda de l'àlbum no hi figura cap més crèdit que el mateix repertori i un apunt que acredita l'autoria de totes les peces al de Minnesota, com si fes falta aclarir-ho a aquestes alçades-, crida l'atenció l'última pista del disc, "Sierra's Theme". Un instrumental amb certes reminiscències d'autors a priori tan allunyats del cànon dylanià com podria ser un Yann Tiersen, i que ningú sembla saber del cert d'on nassos pot haver sortit. Era el tema que sonava durant els títols de crèdit que van tancar l'emissió en streaming. A les xarxes socials hi ha hagut qui ha arribat a especular que podria tractar-se d'una de versió de "Hurricane" (???). La resposta, de moment, sembla trobar-se al vent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada