Carla Mercader aka Karla amb K - Foto Sílvia Poch. |
Són reflexions en veu alta que Carla Mercader planteja a la nota promocional d'"ESTEM VIUS TOT EL R4TO" (2023, Hidden Track) –sí, en majúscules, i no, no hi ha cap error de tecleig-, el primer àlbum que signa amb el seu alter ego Karla amb K. Vuit pistes de pop electrònic amb lletres confessionals i vocació ballable on la barcelonina reflexiona, entre d'altres, sobre la condició humana. Atenció a aquests versos d'un dels senzills destacats del disc, "3LS HUM4NS": "Com se senten els humans quan es fa de nit? / De vegades estan decebuts i no s'han divertit / De la seva existència no en coneixen el sentit / Tot i així s'aparellen i no s'han rendit / Els humans s'inventen mil excuses per no fer el que desitgen / Casi mai no són conscients de tot el que tenen".
Versos que d'alguna manera venen a contradir el paràgraf que encapçala aquest article –i no és cap crítica en negatiu, al contrari-. Com si Mercader s'estigués responent ella mateixa que el problema no és estar viva tota l'estona, sinó no disposar de temps per aturar-se a ser-ne conscient. Lírica existencialista que posa sobre la taula les dinàmiques més opressives del nostre temps alhora que revela l'autora com una ànima sensible amb gran capacitat d'observació i d'anàlisi, també com una de les grans lletristes del pop (en) català contemporani. "De què està fet el pas del temps?" i "De què està fet el que no tinc?", es pregunta a "TOMB3S", vaporosa i crepuscular balada que parteix del desamor per abordar sense complexes el misteri metafísic.
Concebut durant un retir creatiu a la Serra de Tramuntana, enregistrat a mig camí de Mallorca i el Penedès, "ESTEM VIUS TOT EL R4TO" és, en paraules de la mateixa Mercader, "fruit d’una ferida i de la necessitat de sanar-la a través de l’art". Pot sonar a tòpic, però no ho és quan una sembla tenir tan clar que la seva obra present tanca una etapa i n'enceta una altra. "Cada pas que faig / Em separa de qui era ahir", proclama amb un to d'allò més serè a "NO F4 IL·LUSIÓ", una altra declaració que parteix del mal d'amor per acabar explicant què significa estar viva, desplegada sobre un contagiós i hipnòtic ritme de club. "El principi de la resta de la meva vida", conclou la mateixa peça. El debut per la porta gran d'una veu que ha vingut a dir(-nos) moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada