L'assaig d'una banda de garatge

Fa molts anys vaig tocar la guitarra en una banda de garatge –literalment: assajàvem al garatge de la casa on vivia la baixista- durant una breu temporada. Érem refotudament dolents, però ens ho passàvem bé –de fet, el grup va durar fins que vam deixar de passar-nos-ho bé-. Només vam arribar a fer un sol concert, i va ser un desastre. Fèiem versions de clàssics del rock alternatiu dels 90 i dels primers 2000 –estem parlant de fa unes dues dècades-, i de tant en tant improvisàvem sobre idees que haurien pogut esdevenir temes propis si la cosa hagués durat una mica més.

Explico tot això perquè ahir vaig veure com assajava una banda de garatge. Joves de l'edat que teníem nosaltres a l'època del grup, i que certament tocaven bastant millor que nosaltres però sobretot s'ho passaven igual de bé. El que em va cridar més l'atenció, va ser que bona part del seu repertori fos idèntic al nostre –les mateixes versions, vaja-, i que el guitarrista solista s'equivoqués al mateix punt on solia equivocar-me jo durant el solo d'una cançó determinada. Sigui com sigui, que mai deixi d'haver-hi nois i noies amb ganes d'agafar instruments musicals i posar-se a fer soroll.