Una de les imatges que em solen venir al cap quan algú cita el nom de Rory Gallagher és la caràtula de "Tattoo", el seu quart àlbum i una de les obres més essencials de l'irrepetible guitarrista irlandès, publicat tan sols mig any després de l'igualment notable "Blueprint". Un d'aquells discos que entren per la vista i que un cop escoltats ja no et deixen anar mai més. Va veure la llum l'11 de novembre de 1973, avui fa 50 anys. L'àlbum de la torrencial "Tattoo'd Lady" i del blues robust de "Cradle Rock", amb aquella base rítmica que beu directament de Bo Diddley i aquells àcids repunts d'orgue. També dels passatges orgànics de "20:20" i dels gloriosos set minuts d'"A Million Miles Away". "Tattoo" és el treball que va consolidar la formació de Gerry McAvoy (baix), Lou Martin (teclats) i Rod de'Ath (bateria) com a banda de suport de Gallagher.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada