A sis dècades de l'assassinat de Kennedy

El rostre de JFK a la coberta posterior de "Rough and Rowdy Ways".

L'assassinat de Kennedy com a metàfora i mirall d'un món a la deriva o directament en caiguda lliure. La desfeta de tot allò que Occident havia aspirat a ser després del final de la Segona Guerra Mundial –i que a hores d'ara és poc més que un miratge-, invocada a partir d'un magnicidi que va esdevenir també un bany de realitat per a l'anomenat somni nord-americà. Una ferida que sis dècades després pot haver cicatritzat però encara no ha sanat –ni ho farà mentre hi hagi interrogants oberts-.

Es commemoren avui 60 anys de la mort de John Fitzgerald Kennedy. I l'ocasió em torna a "Murder Most Foul", el que podria ser l'últim clàssic de Bob Dylan. Una peça que menja a part dins del seu propi context, el d'un "Rough and Rowdy Ways" (2020) on no tan sols ocupa tota una cara d'un vinil –disposant d'un disc per ella sola a la versió en cd-, sinó que fins i tot presideix la coberta posterior de l'àlbum, on no hi figura cap track list sinó el rostre de Kennedy i el títol de la cançó.

No va ser Dylan el primer que va dedicar un tema a JFK. El 1965, els Byrds li havien dedicat la seva pròpia lectura de la peça tradicional "He Was a Friend of Mine", i Dion l'havia citat el 1968 a "Abraham, Martin and John" –peça que el mateix Dylan versionaria anys més tard-. El de Minnesota, els californians i el del Bronx són d'una generació que va arribar a creure que una cançó podia salvar el món. En ple exercici pandèmic de 2020, quan Dylan va lliurar "Murder Most Foul", tothom era ja conscient que cap cançó pot salvar el món, però sí que n'hi ha que ajuden a fer-lo una mica més amable.

M'atreveixo a dir que la composició que ens ocupa forma part d'aquesta última categoria. Dylan canta a un món que s'esvaeix a marxes forçades, però ho fa des de la serenor de qui sembla haver fet les paus amb ell mateix, amb tot allò que ha vist i viscut, amb tot allò que li ha tocat representar ni que fos de forma involuntària. "Murder Most Foul" també és l'única peça de "Rough and Rowdy Ways" que Dylan encara no ha tocat mai en directe. Qui sap si ho arribarà a fer. Qui sap si la guarda per alguna ocasió en concret. I qui sap quina serà aquesta ocasió.

It's vile and deceitful, it's cruel and it's mean

Ugliest thing that you ever have seen

They killed him once and they killed him twice

Killed him like a human sacrifice

The day that they killed him, someone said to me

"Son, the age of the Antichrist has just only begun"

Air Force One comin' in through the gate

Johnson sworn in at 2:38

Let me know when you decide to throw in the towel

It is what it is, and it's murder most foul