Aquesta matinada, Bob Dylan ha tocat "Footlights" de Merle Haggard a Boston. És el segon cop que Dylan versiona Haggard en aquesta gira. El 3 de juliol va fer "Bad Actor" a Milà. Aleshores hi vaig ser i puc donar fe que va ser grandiós.
La lletra de "Footlights", per cert, diu així: "I live the kind of life that most men only dream of / I made my livin' writin' songs and singin' them / But I'm 41 years old and I ain't got no place to go when it's over / So I hide my age and make the stage and / Try to kick the footlights out again".
L'únic matís que caldria fer, és que Dylan no té 41 anys. En té 82 (el doble). Però efectivament segueix vivint la vida amb la qual la majoria tan sols somiem. I se la guanya escrivint cançons i cantant-les. Ningú sap on se'n va quan acaba els concerts. I l'edat no crec que provi d'amagar-la, però els focus de peu d'escenari segueixen cremant gairebé cada nit.
El proper dimecres, 15 de novembre (19h), un servidor parlarà sobre el Rough and Rowdy Ways World Wide Tour i el present creatiu de Dylan en una xerrada al restaurant llibreria Anònims de Granollers (c/. Ricomà, 57). Presentarà l'acte Jordi Pagès. Entrada lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada