No acaben d'estar clars els motius pels quals es va dissoldre Alice Cooper, el grup. La història varia en funció de qui l'expliqui, però sembla haver-hi un consens en el fet que simplement va passar i que no va ser en cap cas un trencament dramàtic ni traumàtic. Sigui com sigui, es commemoren avui 50 anys de la publicació de "Muscle of Love" (1973), el setè i últim àlbum de la formació que acabaria donant nom al seu cantant –l'alter ego de Vincent Furnier debutaria en solitari el 1975 amb "Welcome to My Nightmare"-. Amb Bob Ezrin fora per diferències creatives, les tasques de producció les van compartir Jack Richardson i un jove Jack Douglas.
Successor del canònic "Billion Dollar Babies", publicat a principis d'aquell mateix any, el disc que ens ocupa no sol ser tan predicat però conté un bon grapat de cançons memorables en la tradició d'un combo que havia sabut conjugar estils i conceptes com el glam, el shock rock, el heavy metal o la psicodèlia, donant peu a un discurs únic tant a nivell musical com visual. Del ritme monolític de la inicial "Big Apple Dreamin' (Hippo)" al riff urgent de la peça titular, passant per la majestuosa teatralitat de "Hard Hearted Alice", els aires swing de "Man with the Golden Gun", o aquell himne juvenil –un altre- que va esdevenir "Teenage Lament '74". Ningú sabia aleshores que aquell plàstic marcaria el final de tota una etapa. Però quin gran final, en tot cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada