Neil Sedaka (1939-2026)

La de Neil Sedaka va ser una de les veus que van dominar les ones radiofòniques (i les jukeboxes) de mig planeta durant el tombant de dècada entre els 50 i els 60, aquell interregne que separa els pioners del rock'n'roll de la irrupció de la British Invasion. També una de les que havien perdurat fins a dia d'avui, mutant d'ídol adolescent a elegant crooner pel camí. Píndoles de pop en plena pubertat com "Calendar Girl", "Oh! Carol", "One Way Ticket" o "Breaking Up Is Hard to Do" valen cada una un tros de cel, però no haurien d'eclipsar una etapa de maduresa amb arguments com "Laughter in the Rain" o "Bad Blood". Il·lustre veterà de l'escola del Brill Building, és autor o coautor d'incomptables èxits per a tercers, que van de l'"Stupid Cupid" de la recentment traspassada Connie Francis fins al "Ring Ring" d'ABBA. Ens ha deixat a l'edat de 86 anys.

La inquietant nova era de Kiss

Els Kiss de la nova era amb format d'avatar.

L'inici d'una nova era. Així anunciaven Kiss el que vindrà a partir d'ara, és a dir, després del concert de comiat que van fer abans d'ahir al Madison Square Garden de Nova York. Una actuació que van tancar per la porta gran, com no podia ser de cap altra manera, amb l'eterna "Rock and Roll All Nite". En acabat, una pantalla gegant va mostrar els avatars dels quatre personatges clàssics del grup –ja no parlem necessàriament dels músics que els han encarnat- i va anunciar l'inici d'aquesta nova era.

Sí, The Hottest Band in the World s'acomiadava dels escenaris i posava punt i final a cinc dècades de trajectòria. Però això no vol dir que la màquina de fer diners s'hagi d'aturar aquí. "The end is only the beginning", confirmava el mateix grup a través de les xarxes socials. No és cap novetat, que una banda que ha cessat la seva activitat recorri a la tecnologia per seguir fent caixa. Abba ja van fer l'any passat un espectacle amb avatars. I ningú havia de dubtar que Gene Simmons devia estar estudiant de molt a prop aquell moviment.

El mateix Simmons va declarar anys enrere que no contemplava un final de Kiss, per bé que un dia hagués de deixar ell mateix els escenaris. Aleshores va dir que visualitzava uns Kiss girant amb músics nous encarnant els quatre personatges clàssics –vaja, una banda de tribut amb segell oficial-. La tecnologia li ha permès anar més enllà. Ja no caldrà buscar el candidat perfecte per fer de Demon o d'Starchild, perquè la tecnologia s'encarregarà de tot. La qual cosa em sembla com a mínim inquietant.

Perquè aquest cop no estem parlant del bon olfacte de Simmons pels negocis, sinó efectivament d'una nova era que pot anar molt més enllà del camp dels propis Kiss. Se'n recorden vostès de quan ens estiràvem els cabells davant la proliferació de grups de tribut? Doncs això no era res en comparació amb el que podria venir a partir d'ara. Al capdavall, si els Beatles han presentat una cançó nova en ple 2023, per què no plantejar-se també una gira amb avatars?

Segells suecs

Un paquet enviat des de Suècia.

Quan t'arriba un paquet enviat des de Suècia, saps que al seu interior hi ha un disc que portes setmanes esperant, i abans d'obrir-lo decideixes que ho faràs amb molta cura per poder conservar tota aquesta col·lecció de segells. Quina preciositat. Quina meravella. Quina passada. I sí, sé que fa de mal dir segons a on, però no descobrirem ara que hi ha països amb més bon gust que d'altres –i no mirarem enlloc, oi que no?-.

M'ha cridat l'atenció, per cert, que n'hi hagi un de dedicat a la dècada dels 60 on surten els Hep Stars –sí, aquella banda sueca de freakbeat i psicodèlia on militava Benny Andersson abans de formar Abba, tot i que això últim hauria de ser anecdòtic-. Que vindria a ser com si aquí tinguéssim segells on sortissin Los Sírex, Los Salvajes, Lone Star, Los Brincos, Los Bravos, Màquina!, Smash, Els Dracs o Los Cheyenes.

La Suècia dels 60 en un segell postal.

Lasse Wellander (1952-2023)

LASSE WELLANDER
(1952-2023)

Gairebé tota una vida vinculada a una de les bandes de pop més massives que ha donat mai el continent europeu. Lasse Wellander va ser el guitarrista d'Abba tant a l'estudi com en directe, des que va entrar al grup el 1974 fins a la seva dissolució el 1982 –també va participar a l'inesperat disc (no ben bé) de retorn "Voyage", de 2021-. Al marge de la formació va impulsar la seva pròpia carrera solista, que va tenir força projecció a Suècia entre les dècades dels 80 i els 90. Ha mort a l'edat de 70 anys.

Slim Borgudd (1946-2023)

SLIM BORGUDD
(1946-2023)

La majoria recordarà a Slim Borgudd per la seva carrera com a pilot de Fórmula 1 durant la dècada dels 80, però val la pena reivindicar el seu passat musical. Durant els 60 havia estat el bateria de Lea Riders Group, una de les bandes capdavanteres del rock de garatge, el rhythm & blues i la psicodèlia a Suècia amb permís dels Hep Stars. A destacar "Dom kallar oss mods" –en suec, "Ens diuen inadaptats"-, la psicòtica i lisèrgica cara b del seu darrer single, "The Forgotten Generation" (1968), ideal per als devots de la nissaga Nuggets. Més tard va arribar a tocar amb Abba –la pròpia banda el va esponsoritzar com a pilot-. Ha mort a l'edat de 76 anys.

Svenne Hedlund (1945-2022)

SVENNE HEDLUND

(1945-2022)

Van debutar el 1965 amb l'oportunament titulat "We and Our Cadillac", un àlbum que s'emmirallava en registres com el beat i el rhythm & blues britànics o el rock de garatge nord-americà. A partir d'aquí The Hep Stars van iniciar una carrera que els va consolidar com una de les bandes més populars del seu temps a Suècia, i va adaptar-se sense problemes a corrents com la psicodèlia –també va servir de rampa de llançament a Benny Andersson, a qui la resta del món descobriria com a membre d'Abba-. Ens ha deixat Sven Ove Hedlund, més conegut com a Svenne Hedlund, qui va ser el seu vocalista, a l'edat de 77 anys. I ho ha fet a pocs mesos de la mort del baixista i membre fundador del grup, Lennart Hegland.

Lennart Hegland (1943-2022)

LENNART HEGLAND
(1943-2022)

Als Hep Stars se'ls sol citar com el grup on tocava els teclats Benny Andersson abans d'assolir reconeixement internacional com a membre d'Abba. Però també és just recordar que va ser una de les bandes més populars a Suècia durant la dècada dels 60, i que àlbums com el fundacional "We and Our Cadillac" (1965) són notables exercicis de rock'n'roll al més pur estil de la British Invasion i del rock de garatge nord-americà d'aquell moment. Ens ha deixat el seu baixista original, Lennart Hegland.