R.I.P. Ritchie Routledge

The Cryin' Shames, amb Routledge segon per l'esquerra.

Ha mort Ritchie Routledge, guitarrista de The Cryin' Shames, aquella banda de Merseybeat que va arribar en temps de descompte i que avui és contemplada com un exponent d'allò que es va anomenar freakbeat –un terme que serveix per referir-se als noms més obscurs o menys coneguts del beat britànic dels 60 i de la British Invasion en genereal-. Formats a Liverpool el 1965, amb prou feines van durar dos anys durant els quals van facturar tres singles amb producció de Joe Meek. El primer, "Please Stay", de 1966 –versió de l'original de Burt Bacharach i Bob Hilliard que els Drifters havien popularitzat el 1962-, va ser l'últim èxit radiofònic del genial productor. En anys posteriors, Routledge va tocar amb bandes com Grimms o Blackwater Park, i va treballar com a músic de sessió.

Cynthia Weil (1940-2023)

CYNTHIA WEIL
(1940-2023)

Què tenen en comú cançons com "Walking in the Rain" (The Ronettes), "You've Lost that Lovin' Feelin'" (The Righteous Brothers, posteriorment gravada per Elvis Presley i molts més), "I Just Can't Help Believing" (B.J. Thomas, també enregistrada pel Rei), "On Broadway" (The Drifters, més tard versionada per George Benson i Neil Young, entre d'altres), "Kicks" (Paul Revere & The Raiders), "We Gotta Get Out of This Place" (The Animals) o "None of Us Are Free" (Ray Charles, també gravada per Solomon Burke i Lynyrd Skynyrd), per citar-ne tan sols unes quantes?

La resposta és el nom de la lletrista i compositora Cynthia Weil, qui juntament amb Barry Mann –el seu marit- va ser autora d'un dels cançoners sobre els quals s'edificaria la música pop tal com la coneixem –alguns dels títols anteriorment citats els signava també Phil Spector-. Figura destacada de l'era daurada del Brill Building, Weil va destacar durant la dècada dels 60 per una lírica que connectava amb els estàndards de les llistes d'èxits del moment però també abordava –ni que fos de forma subtil- temàtiques socials com ara el racisme o la Guerra del Vietnam. Ha mort a l'edat de 82 anys.

Charlie Thomas (1937-2023)

CHARLIE THOMAS
(1937-2023)

A mig camí de registres com el soul, el rhythm & blues o el doo-wop, The Drifters van ser una de les bandes vocals més genuïnes i alhora reconegudes de finals dels 50 i durant bona part de la dècada dels 60 –també la rampa de llançament de Ben E. King, però aquesta és una altra història-. Charlie Thomas va ser un dels components del grup durant els seus anys essencials.

Hi va entrar el 1958, quan George Treadwell, mànager del combo, en va expulsar els membres originals i va renovar la formació, i en va sortir el 1967. Pel camí va gravar bona part dels èxits de la banda, posant la veu solista en pistes tan irresistibles com "Sweets for My Sweet", de 1961. En anys posteriors va girar amb diversos conjunts que reivindicaven el llegat Drifter sense arribar a ser oficials. Ha mort a l'edat de 85 anys.