Entre avui i demà es commemora el 50è aniversari dels dos històrics concerts que THE ALLMAN BROTHERS BAND va oferir al Fillmore East els dies 12 i 13 de març de 1971. El southern rock conqueria Manhattan, i la banda de Georgia en deixava constància en un dels àlbums en directe més indiscutibles de tots els temps. "The Allman Brothers Band at Fillmore East", i no cal dir res més.Dues nits que van fer història. Les dels dies 12 i 13 de març de 1971, ara fa 50 anys, dates en què
The Allman Brothers Band va oferir dues apoteòsiques actuacions a l'icònic Fillmore East de la ciutat de Nova York i les va enregistrar de cara a la seva publicació en un apoteòsic vinil doble. El resultat,
"At Fillmore East", lliurat quatre mesos més tard, no tan sols és amb tota probabilitat el disc més icònic del grup sinó un dels àlbums en directe més emblemàtics i aclamats de la història del rock. Una obra monumental que va capturar tota l'energia que la banda de Georgia podia arribar a desprendre sobre l'escenari, i que va catapultar els seus autors fins a les més altes esferes del firmament rocker.
El cert és que la banda dels germans Allman ja portava una bona temporada fent soroll més enllà d'aquell Sud profund que havien vingut a abanderar en termes melòmans com a pioners del southern rock. El seu
debut homònim i el seu segon treball,
"Idlewild South", publicats respectivament les tardors de 1969 i 1970, havien obert la porta a noves formes de relacionar el rock més àcid i atrevit amb avantpassats directes com el blues o el country, i els havien assenyalat com a valor a l'alça d'aquell retorn a les arrels que experimentava la música popular en plena era de The Band i dels Grateful Dead més orgànics.
Va justament com a teloners d'aquests últims que Duane Allman, Gregg Allman i companyia havien ofert una de les seves primeres actuacions al Fillmore East. Al responsable de la sala, Bill Graham, l'havien convençut fins a l'extrem d'apostar per ells com a caps de cartell durant dues nits consecutives, les d'aquells dies 12 i 13 de març. El que va passar aleshores és història. Una banda en plenitud de facultats, reclamant l'escenari com a hàbitat natural on desplegar tots aquells recursos que no podien fer servir a l'estudi, fent-se seus vells clàssics de Blind Willie McTell i T-Bone Walker i elevant el repertori propi fins a cotes estratosfèriques –aquells 23 minuts de "Whipping Post" van donar sentit a tota una etiqueta, jam band, de la qual els Allman sempre han renegat malgrat considerar-se'n precursors-.
Quan l'àlbum va sortir del forn el mes de juliol d'aquell mateix 1971, va suposar l'impuls definitiu que necessitava la carrera del grup. Abans d'acabar l'any, Duane Allman havia mort a causa d'un accident de trànsit. El febrer de 1972 va veure la llum "Eat a Peach", amb les últimes gravacions de la formació original dels Allman Brothers, entre les quals figuraven més talls gravats en directe durant aquelles dues nits a Nova York –a destacar l'expansiva "Mountain Jam", inspirada en el "There Is a Mountain" de Donovan-. L'any 1992 es va publicar una versió ampliada d'"At Fillmore East" sota el títol de "The Fillmore Concerts", amb totes les gravacions publicades fins aleshores d'aquelles dues nits i dues pistes inèdites. Sigui en el format que sigui, un dels directes més monumentals de la història.
