El pont de Bobbie Gentry

Mississippi és un d'aquells llocs on pots arribar a fer troballes sorprenents quan menys t'ho esperes. Aquesta placa dedicada a Bobbie Gentry la vaig descobrir per casualitat mentre anava de camí cap a una de les tres tombes de Robert Johnson. El del darrere no és el Tallahatchie Bridge des d'on va saltar Billie Joe McAllister, sinó un pont sobre el riu Yalobusha als afores de Greenwood.

Bobbie Gentry - "The Delta Sweete" (1968)

El Sud dels Estats Units. Aquella regió tan fascinant i rica culturalment com estigmatitzada per tota una sèrie d'esdeveniments històrics l'arrel dels quals caldria buscar també en aquell Nord que va guanyar una guerra i en conseqüència en va poder escriure el relat tal i com ho solen fer sempre els vencedors. Sí, al Sud dels Estats Units hi han passat coses terribles, però alhora ha estat el bressol de manifestacions culturals i artístiques com el jazz, el blues, el country, el soul o, per descomptat, el rock'n'roll.

L'any 1968, una Bobbie Gentry que venia de conquerir les llistes d'èxits amb "Ode to Billie Joe" (1967) va decidir dedicar un disc sencer a cantar les bondats del dia a dia d'estats com el seu Mississippi natal. Ho va fer sense èpica ni grans pretensions, sense ànim de mitificar ni justificar res, tan sols posant sobre la taula tota una sèrie de vinyetes sonores inspirades en la seva pròpia infantesa i on cantava al caliu familiar ("Reunion"), a la litúrgia eclesiàstica ("Sermon") o als costums a partir dels quals ella mateixa s'havia forjat ("Okolona River Bottom Band").

També hi versionava tota una sèrie de cançons que havia descobert a través de la ràdio i que l'havien fet tal i com era, cas de "Big Boss Man" (Jimmy Reed), "Parchman Farm" (Mose Allison) o "Tobacco Road" (The Nashville Teens). El resultat va ser "The Delta Sweete" (1968), un àlbum temàtic sobre el Sud, però sobretot un sentit i elegant tractat de música d'arrel nord-americana on Gentry maridava discursos com l'efervescent country rock, el rhythm & blues o el soul amb accent pantanós.

Publicat al seu dia per Capitol, el reedita ara Universal en vinil i disc compacte, amb luxosa presentació en ambdós formats. Ho fa a dos anys d'haver-se posat en circulació l'extensiva antologia "The Girl from Chickasaw County: The Complete Capitol Masters" (2018), i a un de la revisió del propi plàstic en qüestió per part d'uns encertats Mercury Rev. Un moviment que difícilment treurà Gentry del misteriós retir en què s'ha mantingut durant les passades quatre dècades, però torna a reivindicar una figura tan única com essencial a l'hora que ens recorda que hi ha un Sud molt diferent del que solen perfilar determinats estereotips.

Guitarra, baix i bateria - Programa 207

Dick Dale (1937-2019).

Ja poden escoltar l'última edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Recordem l'irrepetible Dick Dale. Escoltem les novetats discogràfiques de Marialluïsa i The Long Ryders. Música a la gran pantalla amb "Her Smell" (2018) i "Blaze" (2018), l'esperadíssim biopic de Blaze Foley amb Ben Dickey. I Mercury Rev versionant a la gran Bobbie Gentry amb el suport de Lucinda Williams. Disponible en podcast.

Mercury Rev - "The Delta Sweete Revisited" (2019)

A la recent publicació de les gravacions completes de Bobbie Gentry per a Capitol Records -l'expansiva caixa "The Girl from Chickasaw County: The Complete Capitol Masters" (2018)-, cal sumar-hi ara la revisió del seu segon disc, "The Delta Sweete" (1968), a càrrec d'uns Mercury Rev que s'hi han posat a consciència. D'entrada, han portat el repertori original fins al seu terreny sense perdre'n de vista les arrels. Estripant tot allò que calia estripar però conservant intactes les essències d'una obra que girava i segueix girant al voltant del dia a dia del Sud profund dels Estats Units. I servint-se de tot un elenc d'il·lustres veus femenines, una per cada tall de l'àlbum, entre les quals destaquen noms coms els de Hope Sandoval, Norah Jones, Margo Price, Beth Orton o Marissa Nadler. Rematen la feina convidant tota una Lucinda Williams a fer una llòbrega lectura d'un "Ode to Billie Joe" que pertany a un altre disc -el debut del mateix títol publicat per Gentry el 1967- però adquireix tot el sentit del món en aquest context. Una dama del Sud invocant l'esperit d'una altra dama del Sud, ni més ni menys. Arribats a aquest punt, la gran pregunta és què deu pensar la pròpia Gentry de tot plegat, si ho ha arribat a escoltar i si algun dia es resoldrà el misteri que l'envolta. Sigui com sigui, més val que l'esperem asseguts.

El misteri de Bobbie Gentry

Dama i cronista del Sud més profund.

És poc probable que la cosa li tregui la son a aquestes alçades, però Bobbie Gentry ha tornat a estar d'actualitat durant els darrers mesos arrel d'un dels llançaments discogràfics més sonats de la passada campanya nadalenca. Ni més ni menys que una caixa amb vuit discos i la totalitat de les gravacions que aquesta dama i cronista del Sud més profund va realitzar per Capitol Records entre 1967 i 1971. Les que ja havien vist la llum a través dels àlbums oficials i les que havien quedat amagades als arxius de la disquera en qüestió -maquetes, preses alternatives i gravacions en directe-.

"The Girl from Chickasaw County: The Complete Capitol Masters" (2018), es titula l'invent. I més enllà de reinvidicar una producció tan monumental com incontestable, torna a posar sobre la taula la gran pregunta que ningú ha pogut respondre des que Gentry va decidir abandonar el negoci ara fa gairebé quatre dècades. On és i per què va desaparèixer d'una manera tan sobtada? Les últimes pistes ubiquen l'autora de la immortal "Ode to Billie Joe" en una urbanització privada a prop de Memphis -el vell Sud al qual va cantar al seu dia-, i fins i tot s'insinua que hauria estat al corrent d'aquest llançament malgrat no haver-s'hi volgut involucrar.

Anys enrere alguns dels seus antics col·laboradors van arribar a contractar els serveis d'un detectiu privat per trobar-la, però tots els esforços van ser en va. Sembla que Gentry va voler desaparèixer del mapa, que durant tot aquest temps ha evitat de forma conscient ser localitzada, i que encara a data d'avui segueix sense voler saber res d'un passat tan il·lustre com farcit d'incògnites. Les seves circumstàncies i motivacions es mantenen ara per ara com un dels grans misteris de la història de la música pop. I l'allargada ombra del seu cançoner abasta obres que van de Dusty Springfield i Tony Joe White al disc en solitari de Shannon Shaw.