Marialluïsa - "La vida és curta però ampla" (2021)

Les etiquetes, en l'àmbit de la música pop, solen quedar obsoletes tan bon punt els seus referents les donen per superades. En una entrevista recent, Pau Codina, vocalista de Marialluïsa, deixava clara la voluntat del quartet d'Igualada de transcendir el pop metafísic, aquell corrent patentat al seu dia per Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, però abanderat millor que ningú pels de l'Anoia. I si bé el seu segon àlbum, "La vida és curta però ampla" (2021, Bankrobber), es construeix a partir dels mateixos patrons que fins ara havien definit l'obra del grup –les atmosferes hedonistes, els passatges relaxats, la permanent invitació a prendre's la vida amb més calma-, no es pot obviar que durant els darrers dos anys han après a parlar amb veu pròpia i a veure-hi més enllà d'hipotètiques comparacions.

Dit això, i al marge de les etiquetes i les consideracions estilístiques, si "La vida és curta però ampla" destaca per una cosa, és per contenir algunes de les cançons més rodones signades pel conjunt a data d'avui i, per tant, seguir traçant una línia evolutiva que va en ascens. Parlem de cançons com "Cauen flors", una dinàmica i elegant perla pop que la banda ja havia presentat en directe durant els mesos previs a la sortida del disc, i que remet al bo i millor d'aquell nou pop català que va donar la volta al panorama musical autòcton durant la primera dècada del segle XXI. O com l'exòtica i malencònica "Veig la sort", que assenyalant encara més lluny. I després tenim la preciosa "Oh my love (ho tens tot per fer)", balada tardorenca d'acabats orgànics que tanca el disc apuntant cap a nous horitzons.

Disponible a Bandcamp.

Marialluïsa, a El 9 Nou

Les cançons de Marialluïsa gairebé són paradigmàtiques d'allò que s'anomena pop metafísic, però també tenen la vocació de perdurar més enllà d'estils, tendències i etiquetes. Dissabte passat van actuar a Sant Esteve de Palautordera en el marc del cicle Amb Empremta d'Autor de Som del Montseny. Hi vam assistir, i avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

La pel·lícula de Marialluïsa

Pau Codina (Marialluïsa), en un fotograma d'"És per tu i per mi".

El que comença com un concert en una sala d'estar, acaba desembocant en un viatge oníric a través dels diferents compartiments d'una vivenda. "És per tu i per mi" (2020, Bankrobber) és el primer àlbum de Marialluïsa, i també el títol d'una pel·lícula acabada d'estrenar on els d'Igualada l'interpreten en directe, de cap a peus, als diferents espais d'una casa i davant les càmeres de Pastanagas Films. Un pas endavant en la construcció d'un discurs que té en el pop metafísic la seva raó de ser i on el component escènic i visual sembla anar guanyant força. Poden veure "És per tu i per mi", la pel·lícula, a Youtube.

Marialluïsa: "La nostra generació viu en una post-adolescència laboral i econòmica"

Conjugant reflexió amb hedonisme – Foto Eulàlia Prat.

Cançons que conviden a reflexionar i alhora es perfilen com un antídot contra el ritme frenètic d'aquest món nostre. "És per tu i per mi" és el primer àlbum de Marialluïsa, un disc que arriba un any després d'aquell celebrat ep de debut que va ser "Pren-t'ho amb calma". Tenen previst presentar-lo el 8 de maig a la sala LAUT de Barcelona.

Els components de Marialluïsa van néixer durant la primera meitat de la dècada dels 90, i per tant pertanyen a la generació que va viure els primers anys de l'adolescència en plena crisi econòmica i que s'ha fet adulta tot aprenent a conviure amb la precarietat econòmica i laboral. "La nostra generació viu en una mena de post-adolescència permanent pel que fa a les condicions laborals i econòmiques. Per això hem optat per focalitzar les nostres vides cap a la reflexió i la crítica de les polítiques actuals, de les diferències socials i de la deshumanització global que patim tots plegats", afirma Pau Codina, cantant, guitarrista i rostre més visible del quartet d'Igualada.

Codina es refereix d'aquesta manera a l'arc conceptual que aglutina les nou pistes que conformen "És per tu i per mi" (2020, Bankrobber), el primer àlbum de la formació. Un plàstic que arriba un any després del seu debut amb forma d'ep –el celebradíssim "Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber)-, i que el corresponent full de premsa defineix com "un drama post-adolescent sobre la transcendència vital". "Creiem que el món on vivim és de totes i no entén de fronteres, races ni classes socials. A això es refereix el títol del disc, que alhora és un dels versos de la cançó 'Miracle'", apunta el vocalista.

"Cada cançó parteix d'una reflexió senzilla sobre l'espècie humana. Qui som, què ens toca fer, quines responsabilitats tenim en aquesta vida, i cap on anem. 'Miracle', per exemple, parla sobre les refugiades i la visió que tenen d'Europa, que els acaba donant l'esquena i esdevenint per tant un fals miracle des del moment en què es troben les portes tancades. 'Mala Sang' parla de l'explotació laboral, l'homofòbia i els somnis de la preadolescència, també ens convida a no restar callats davant les injustícies. 'La bèstia' explora les pors i judicis que es fa un mateix", afegeix Codina.

Musicalment, les cançons de Marialluïsa desprenen un hedonisme i fins i tot una calma que certament contrasten amb la seva lírica. Com si, a més d'assenyalar tot allò que no funciona en aquest món, els components del grup volguessin esdevenir ells mateixos part de la solució. Als seus directes, per exemple, una peça de títol tan explícit com "Estrès" acaba desembocant en un moment catàrtic quan Codina la finalitza abraçant els membres del públic. "Aquesta cançó és una crítica al ritme frenètic de la societat i a l'egoisme propi de l'ésser humà, però també ens recorda que som natura, que estem fets de les restes del Big Bang i no podem oblidar tot allò que implica fer-se una abraçada", insisteix.

Aquesta resposta, així com la naturalesa d'un discurs que efectivament combina reflexió amb catarsi, ens porta a parlar del pop metafísic, un corrent batejat per Ferran Palau i Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que s'emmiralla en referents autòctons i foranis que van de Pau Riba a Andy Shauf o Mac DeMarco, i del qual Marialluïsa han fet bandera des del primer dia, arribant a esdevenir un dels grans reclams del Festival de Pop Metafísic celebrat l'any passat a Ponts, la Noguera. "En realitat no sabríem definir aquesta etiqueta, ja que tampoc sabem ben bé què fem", matisa Codina. "Només sabem que ens agrada fer cançons, i si ens hem de definir d'alguna manera també ens agrada dir que fem 'pop sexual', una etiqueta que ens han penjat en alguna ocasió", conclou.


Més informació:
Marialluïsa  /  Bankrobber  /  Bandcamp

Imminent primer àlbum de Marialluïsa

Flamants herois del pop metafísic.

Després d'haver-se presentat al llarg del passat exercici com un dels grans exponents d'allò que Ferran Palau i El Petit de Cal Eril van anomenar pop metafísic, Marialluïsa enceten el 2020 contemplant-lo com l'any de la seva consolidació més enllà d'etiquetes i conceptes. I ho fan anunciant la publicació del que serà el seu primer disc llarg. Un plàstic de títol encara per definir, produït per Jordi Matas, que veurà la llum el mes vinent a través de Bankrobber.

Per anar obrint boca, n'han avançat un primer videoclip, dirigit per Aleix Barba i Marc Sirisi (RV Films), amb direcció de fotografia de Jordi Sala. "Mala sang", títol de la peça en qüestió, referma l'arc discursiu del quartet igualadí –ganxo melòdic, sensibilitat pop, atmosferes oníriques i acabats crepusculars-, i ja abans d'enregistrar-se havia esdevingut un dels plats forts dels seus celebrats directes.

El videoclip en qüestió a l'interior d'un bar d'estètica deliciosament retro on tenen lloc tota una sèrie d'escenes que posen oportunament sobre la taula conceptes com l'explotació laboral, la violència masclista o els prejudicis als quals encara s'han d'enfrontar diàriament les persones LGTB. Poden vostès visionar-lo a Youtube. La presentació en directe del nou disc de Marialluïsa tindrà lloc el 19 de març a la sala 2 d'Apolo, en el marc del Curtcirtuit i en un doble cartell compartit amb els igualment refrescants Da Souza. Entrades ja a la venda.

El pop metafísic desembarca a Barcelona

Pau Codina (Marialluïsa), la nit passada a l'Heliogàbal.

MARIALLUÏSA

Heliogàbal, Barcelona

28 de març de 2019

El titular d'aquest article no és del tot acurat, perquè a efectes pràctics el pop metafísic ja porta anys desembarcant a Barcelona. Ho ha fet, com a mínim, en cada una de les actuacions que han ofert a la Ciutat Comtal els dos principals ideòlegs d'aquesta etiqueta encara a mig definir, Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. Per tant, si la cita d'ahir era assenyalada, ho era pel fet de ser Marialluïsa la primera banda que des de la seva mateixa concepció s'ha definit com un exponent del gènere en qüestió. I la que durant l'últim mes ha provocat que diversos mitjans tant especialitzats com generalistes es fessin ressò d'aquesta nova tendència que sembla evolucionar a l'alça.

El concert de l'Heliogàbal no tan sols suposava el debut del quartet d'Igualada als escenaris barcelonins, també era la tercera actuació que oferia en el marc d'una trajectòria a data d'avui tan breu com meteòrica -el seu primer concert el van dur a terme a la mateixa capital de l'Anoia, i el segon va tenir lloc ara fa un parell de setmanes a l'oportunament batejat Festival de Pop Metafísic de Ponts, a la Noguera-. I en aquest sentit hi havia dos factors que cridaven l'atenció.

El primer, la incontestable solvència exhibida pel conjunt en un moment en què amb prou feina ha tingut temps d'acumular taules. La química existent entre els seus components i l'actitud escènica del seu vocalista i guitarrista, Pau Codina, un frontman amb totes les lletres que no tan sols interpreta cada nota amb la màxima seguretat sinó que domina a la perfecció el llenguatge corporal tant a l'hora d'interactuar amb el públic com d'integrar-lo en el mateix repertori.

El segon, la pròpia connexió amb un respectable que la nit passada va corejar a viva veu totes i cada una de les cançons. Les que formen part de l'ep de debut del grup -"Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber)-, però també les que ara per ara tan sols es poden escoltar en directe. En altres paraules, Marialluïsa han fidelitzat un públic que sembla disposat a seguir-los fins on faci falta. La qual cosa explica que pengessin el cartell de sold out a l'Heliogàbal en un temps rècord per una banda emergent, i a la vegada permet començar a perfilar futurs horitzons a gran escala.

I pensant justament en això, en possibles horitzons futurs, un no pot evitar imaginar-se com entrarien de bé títols com "Moments" o "Fred o calor" en qualsevol cita a l'aire lliure durant la temporada de festivals que és a punt de començar. Perquè si hem de definir el pop metafísic a partir del repertori de Marialluïsa, més enllà de parlar de les connexions amb el dream pop de perfil calidoscòpic i les formes més nostrades del pop independent, cal apuntar i subratllar un posat hedonista que convida a deixar-se portar, a viure el moment i a aparcar els maldecaps encara que sigui de manera momentània. Justament allò que diversos milers d'ànimes estaran fent d'aquí a uns mesos al Parc del Fòrum.

Una infusió de Marialluïsa

Aquesta nit toca assistir al concert de Marialluïsa, el grup, que presentarà "Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber) a l'Heliogàbal. Per anar obrint boca, res millor que degustar aquesta deliciosa infusió de marialluïsa, la planta, amb què la banda igualadina distribueix els codis de descàrrega del seu refrescant i tonificant ep de debut. La setmana passada en parlàvem en aquest mateix blog.

Guitarra, baix i bateria - Programa 207

Dick Dale (1937-2019).

Ja poden escoltar l'última edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Recordem l'irrepetible Dick Dale. Escoltem les novetats discogràfiques de Marialluïsa i The Long Ryders. Música a la gran pantalla amb "Her Smell" (2018) i "Blaze" (2018), l'esperadíssim biopic de Blaze Foley amb Ben Dickey. I Mercury Rev versionant a la gran Bobbie Gentry amb el suport de Lucinda Williams. Disponible en podcast.

Marialluïsa

Aromàtics, depuratius i molt relaxants.

Si són vostès dels que es deixen portar per les cançons de Ferran Palau o El Petit de Cal Eril, no poden deixar d'escoltar els cinc talls que conformen "Pren-t'ho amb calma". L'ep de debut de MARIALLUÏSA, el flamant nou fitxatge de l'escuderia Bankrobber i l'última revelació d'allò que s'ha anomenat pop metafísic. El presentaran el 28 de març a l'Heliogàbal.

La marialluïsa, l'arbust, és una planta altament apreciada en els àmbits gastronòmic i terapèutic per les seves propietats aromàtiques, depuratives i relaxants. Una mica com la música de Marialluïsa, el grup, un quartet d'Igualada el repertori del qual convida a deixar-se portar i a gaudir-lo amb tots (i en tots) els sentits. Les seves cançons conjuguen un subtil ganxo melòdic amb evocadors passatges onírics i aquell punt d'acidesa que sempre ajuda a desconnectar. Com a mostra, els cinc títols que conformen el seu ep de debut, un "Pren-t'ho amb calma" (2019) que ha esdevingut també la seva carta de presentació com a flamant nou fitxatge de l'escuderia Bankrobber.

Els propis Marialluïsa emmarquen el seu discurs dins dels paràmetres d'allò que algú ha batejat recentment com a pop metafísic, un corrent encara a mig definir que engloba artistes com Ferran Palau o El Petit de Cal Eril. Dos dels referents més evidents a l'hora de traçar les arrels discursives dels de l'Anoia, i dos dels artistes amb els quals van compartir escenari el passat cap de setmana a la localitat lleidatana de Ponts en el marc del que molt oportunament es va batejar com a Festival del Pop Metafísic. En certa manera va ser la seva posada de llarg, i l'actuació prèvia a la presentació oficial del disc, que tindrà lloc el proper 28 de març a l'Heliogàbal en la que promet ser una vetllada d'allò més tonificant.


Més informació i entrades:
Marialluïsa  /  Facebook  /  Bankrobber  /  Heliogàbal