Olivia Newton-John (1948-2022)

OLIVIA NEWTON-JOHN
(1948-2022)

La gran majoria recordarà Olivia Newton-John com a Sandy Olsson, la icònica protagonista de "Grease" (1978) juntament amb l'etern Danny Zuko que interpretava John Travolta. No n'hi ha per menys, parlem d'una de les pel·lícules més taquilleres de tots els temps, amb una de les bandes sonores més reconeixibles –i venudes- de la història de la música enregistrada. Té els seus detractors, com tot allò que hagi assolit la categoria de massiu, però la seva condició de clàssic és tan indiscutible com el tàndem interpretatiu que van formar els dos protagonistes.

"Grease" va consolidar la trajectòria de Newton-John tant en l'àmbit de la música com en el del setè art. En termes melòmans, a partir d'aleshores va signar obres com "Physical" (1981) –la peça que el titula, amb el seu corresponent videoclip, gairebé serveix tota sola per explicar la música mainstream de la dècada en què els sintetitzadors van irrompre als gimnassos de mig món-. Molt menys recordats –i igualment reivindicables- són els seus primers discos. Àlbums com "If Not for You" (1971) o "Let Me Be There" (1973), joies country pop gravades a Abbey Road amb el suport de pesos pesants com Alan Hawkshaw o Bruce Welch (sí, el dels Shadows).

Plàstics on la vocalista interpretava amb tota l'elegància del món un seguit de clàssics que anaven de "Me and Bobby McGee" i "Help Me Make It Through the Night" (totes dues de Kris Kristofferson) a "Angel of the Morning" (Evie Sands), passant per "If You Could Read My Mind" (Gordon Lightfoot), "If Not for You" (Bob Dylan), "Take Me Home, Country Roads" (John Denver) la tradicional "Banks of the Ohio" o un "Let Me Be There" que John Rostill pràcticament li havia fet a mida. Newton-John ens ha deixat a l'edat de 73 anys, víctima d'un càncer. Se n'ha anat una llegenda, però la seva estrella brillarà per sempre més.

The Shadows a Girona (1998)

L'any 1998 The Shadows no existien com a banda. S'havien separat a principis de la dècada dels 90, i no tornarien a actuar de forma oficial fins ben entrat el segle XXI. Però la tarda de l'1 de març d'aquell 1998, avui fa exactament 20 anys, alguns dels seus components històrics van actuar a l'escenari de la sisena Fira del Disc de Col·leccionista de Girona, organitzada per Jordi Tardà al recinte firal d'aquesta ciutat. No hi va ser Hank Marvin, però sí l'etern Bruce Welch, que va tocar amb una banda formada per a l'ocasió amb exShadows com els baixistes Brian "Licorice" Locking i Alan Jones. També hi van participar Keith West, veterà de bandes com Tomorrow, i el músic i activista gironí Fredi Faure, bateria de la banda autòctona Bit-Shadow -que havia actuat just abans de Welch i companyia-. El concert no es va anunciar com una actuació de The Shadows, no ho era, però en certa manera sí que va ser una reunió de la banda anys abans de reactivar-se de forma definitiva i ja amb Hank Marvin a les seves files. Vaig tenir el gust de ser-hi, i tot i que el temps m'ha distorsionat una mica els records d'aquella tarda, recordo perfectament la sensació de presenciar quelcom molt especial. Un episodi entranyable i gens menyspreable de la història melòmana d'aquest país que, com tants altres, pràcticament ha caigut en l'oblit -a la xarxa amb prou feina se'n poden trobar unes escasses referències, i ni una trista imatge-. Estaria bé que algú el recuperés, i posats a demanar el més lògic seria que d'això se n'encarregués la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és qui deu tenir arxivada bona part del material que documenta aquell esdeveniment.