Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’abril del 2023

"Hallelujah", sis anys i mig després

RUFUS WAINWRIGHT

Auditori de Girona
22 d'abril de 2023

Vaig tenir el gust d'assistir al concert que Rufus Wainwright va oferir la nit passada a l'Auditori de Girona. El mateix escenari on l'havia vist en directe per últim cop, el mes d'octubre de 2016, ara fa sis anys i mig. Aquella nit es va negar a tocar "Hallelujah", la seva celebrada versió del clàssic de Leonard Cohen, anunciant que no la tornaria a fer en directe fins que Donald Trump perdés les eleccions als Estats Units. Doncs bé, en qüestió de poques setmanes Trump va guanyar les eleccions i la resta va ser història.

Ahir a la nit, Wainwright sí que va tocar "Hallelujah". Ho va fer en tanda de bisos i sense ni tan sols presentar-la. Tampoc va fer cap menció al piròman de torn ni a l'estat de les coses en un món que, amb Trump o sense Trump, segueix anant a la deriva a marxes forçades. Va ser el moment més climàtic de tot el concert, i durant els primers acords de la cançó no vaig poder evitar pensar en tot el que ha passat al món durant aquests darrers sis anys i mig.

De vegades la música serveix per revisar etapes o donar-les per tancades, fins i tot per retrobar-se un mateix i posar-se davant del mirall. Durant aquests sis anys i mig he arribat a veure coses que mai m'hauria pensat que arribaria a veure –començant per la presidència d'un individu com Trump-, tant en el terreny social com en el personal. Ahir a la nit, mentre Rufus Wainwright tocava "Hallelujah" a l'Auditori de Girona, em vaig repenjar sobre la barana de l'amfiteatre i, sense saber ben bé per què, em vaig posar a plorar. I em vaig sentir de fàbula, val a dir.


UN CLÀSSIC CONTEMPORANI
Més enllà de "Hallelujah", el concert d'ahir va fer un repàs generós als 25 anys de carrera discogràfica de Wainwright, mirant enrere –no hi van faltar "Cigarettes and Chocolate Milk", "Going to a Town" ni "Dinner at Eight"- però també parlant en clau de present –aquell piano tempestuós d'"Early Morning Madness"- i de futur –un parell de peces inèdites, "West Side Waltz" i "Old Song" que per ara no té previst publicar al seu imminent nou àlbum d'estudi, un "Folkocracy" que veurà la llum el proper mes de juny-. Tot sol a l'escenari, alternant el piano amb la guitarra i amanint el cançoner amb històries i anècdotes explicades amb aquella bonhomia tan seva. Un clàssic contemporani.

dijous, 1 de març del 2018

The Shadows a Girona (1998)

L'any 1998 The Shadows no existien com a banda. S'havien separat a principis de la dècada dels 90, i no tornarien a actuar de forma oficial fins ben entrat el segle XXI. Però la tarda de l'1 de març d'aquell 1998, avui fa exactament 20 anys, alguns dels seus components històrics van actuar a l'escenari de la sisena Fira del Disc de Col·leccionista de Girona, organitzada per Jordi Tardà al recinte firal d'aquesta ciutat. No hi va ser Hank Marvin, però sí l'etern Bruce Welch, que va tocar amb una banda formada per a l'ocasió amb exShadows com els baixistes Brian "Licorice" Locking i Alan Jones. També hi van participar Keith West, veterà de bandes com Tomorrow, i el músic i activista gironí Fredi Faure, bateria de la banda autòctona Bit-Shadow -que havia actuat just abans de Welch i companyia-. El concert no es va anunciar com una actuació de The Shadows, no ho era, però en certa manera sí que va ser una reunió de la banda anys abans de reactivar-se de forma definitiva i ja amb Hank Marvin a les seves files. Vaig tenir el gust de ser-hi, i tot i que el temps m'ha distorsionat una mica els records d'aquella tarda, recordo perfectament la sensació de presenciar quelcom molt especial. Un episodi entranyable i gens menyspreable de la història melòmana d'aquest país que, com tants altres, pràcticament ha caigut en l'oblit -a la xarxa amb prou feina se'n poden trobar unes escasses referències, i ni una trista imatge-. Estaria bé que algú el recuperés, i posats a demanar el més lògic seria que d'això se n'encarregués la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és qui deu tenir arxivada bona part del material que documenta aquell esdeveniment.

dimecres, 26 de març del 2014

Bigues


L'esquelet d'un edifici en construcció, dilluns a la tarda al Barri Vell de Girona.