Simple y llana dignidad

El autor de este artículo, un funcionario de la prisión de Estremera, ha sido expedientado por el simple hecho de haber cuestionado la estrategia del Gobierno de España de judicializar lo que debería resolverse por medio de la política -el proceso independentista catalán, se entiende-. José Ángel Hidalgo no es independentista, de hecho se ha manifestado abiertamente en contra del independentismo, pero entiende que no se puede meter gente en la cárcel por el simple hecho de discrepar y así lo ha expresado. Y por ello se le abre expediente y se le cita a declarar. Zoido tiene parte de razón cuando dice que en España no se persiguen ideas. Lo que se persigue, al final, son aquellas personas cuyas ideas difieren de las de quienes tienen un Estado y una Constitución hechos a medida. Llegados a tal punto entenderán ustedes que quererse bajar de esta burra no sea una cuestión de nacionalismo sino de simple y llana dignidad.

Primavera Catalana

Monument a Lluís Companys a la Plaza Cataluña de Buenos Aires. Seguint tot el que està passant des de molt lluny però de molt a prop. I cada dia més allunyat d'aquesta gent.

Llibertat Presos Polítics

Des de fa anys, cada 28 de desembre aprofito aquest espai per fer alguna innocentada amb motiu del Dia dels Sants Innocents. Però enguany no ho faré. Perquè tots sabem que els sants no abunden en aquest món nostre, però si parlem d'innocents és just recordar que ara mateix a l'Estat espanyol hi ha gent empresonada per les seves idees. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn. Us volem a casa. I us hi volem ja. Llibertat Presos Polítics!

Jornada de reflexió #21D

Diuen que avui és jornada de reflexió. I aquestes imatges dels fets del passat 1 d'octubre ens poden ajudar a reflexionar sobre què votarem demà. No a qui votarem, sinó QUÈ votarem.

De urnas y manifestaciones

Manifestación a favor del derecho a decidir, esta mañana en Bruselas - Foto 324.cat.

Me encanta escuchar a los dirigentes del PP y de C's refiriéndose a la manifestación de hoy en Bruselas con ese tono tan suyo que a veces roza el insulto, en la que supone su enésima demostración de respeto hacia quienes no piensan ni se sienten como ellos (nótese el modo irónico). Afirmando que la democracia no va de manifestaciones sino de urnas (bonito mantra, lástima que algunos solamente lo apliquen cuando les conviene). No dijeron lo mismo de la mani de ayer, que curiosamente también tuvo lugar en Bruselas. Tampoco lo dijeron de la del 8 de octubre en Barcelona. Entonces ni urnas ni zanahorias, todos a callar que hablaba la autoproclamada mayoría silenciosa. Claro que aquel día fueron los propios dirigentes del PP y de C's (y del PSC) quienes salieron a la calle a manifestarse (y lo hicieron de la mano de lo más selecto de la extrema derecha, que no se nos olvide).

Groc

#Groc #Amarillo #Yellow

8 de novembre a Granollers

La plaça de la Porxada de Granollers ahir a la tarda, plena de gom a gom de gent reclamant l'alliberament dels presos polítics i el retorn a la normalitat democràtica de les institucions catalanes. Dignitat i democràcia, ni més ni menys.

Aturada general 8 de novembre

Un servidor ha decidit sumar-se a l'aturada general convocada aquest dimecres, 8 de novembre, en defensa de les institucions catalanes i per a reclamar l'alliberament dels presos polítics. Per tant, la present serà l'única actualització d'aquest blog durant el dia d'avui.

#HolaDictadura (2)

Fins avui Espanya era l'únic país europeu on s'havia afusellat un president escollit democràticament. Des d'avui és també l'únic país europeu on s'ha empresonat un govern sencer escollit democràticament.

Fracturar y dividir

España debe de ser la única democracia occidental donde discrepar equivale a fracturar la sociedad, y pensar de forma distinta a dividirla. Fracturar y dividir, dicen los de siempre. Como si uno no pudiera opinar como le diera la real gana y seguir siendo tan amigo del de enfrente aunque éste lo haga en términos diametralmente opuestos. Como si todas las ideas no se pudieran expresar desde el respeto y con derecho a ser respetadas. Como si identificarse o comulgar con una determinada línea de pensamiento fuera sinónimo de despreciar al resto. Como si la riqueza de una sociedad no radicara precisamente en su diversidad. Como si todos fuéramos como ellos, en definitiva.

Sobre las desafortunadas declaraciones de Rafael Hernando

Lo que más me calienta de las desafortunadas declaraciones del portavoz del PP es que en muy pocos días vamos a ver nazis de los de verdad desfilando por las calles de Barcelona. Los veremos tal y como los vemos cada 12 de octubre, y no me refiero ahora a las personas que legítimamente se concentrarán en Plaça Catalunya en contra del proceso independentista, sino a los que cada año llegan desde diversos puntos del Estado para remontar la montaña de Montjuïc con banderas preconstitucionales, simbología fascista y nacionalsocialista que está prohibida en otros países de nuestro entorno, y cánticos y lemas que incitan al odio y que nuevamente tendrían consecuencias legales en otros países de nuestro entorno. Eso va a ocurrir, tal y como ocurre todos los años durante la celebración del Día de la Hispanidad. Y no se preocupen, que ese día no van a escuchar a Rafael Hernando ni a nadie de su partido hablando de nazis, de turbas violentas ni de ataques a la democracia. Insisto, esto no va de banderas: va de dignidad.

Y dicho esto... Gobierno de España, ¿de verdad no tenéis NINGÚN argumento más allá de vuestros mantras del día a día? Catalunya entera parada. Millones de personas llenando plazas y calles en todos los pueblos y ciudades desde La Jonquera hasta el Ebro. Diversas sensibilidades (independentistas, no independentistas, "me la pela") bajo un único lema (NO a la violencia por parte de las llamadas fuerzas del orden). ¿Y todo lo que se os ocurre es llamarnos nazis? ¿A los que llevan una bandera, a los que llevan otra y a los que no llevamos ninguna? ¿En serio? ¿Eso es todo? ¿Realmente no da para más esa democracia modélica de la nación más antigua del mundo? Pues vaya fiasco, la verdad.

La gente, la gent

La nación más antigua del mundo, una democracia modélica y ejemplar... y unos dirigentes políticos tan cortos de miras que no se dan cuenta de que lo de hoy no habrían podido empezarlo un sólo hombre ni un gobierno en pleno por mucho que hubiesen querido. Que esto no lo ha organizado la Generalitat y mucho menos Puigdemont, sino LA GENTE. La misma gente a la que ellos trataron de intimidar y humillar con sus porras, sus balazos y sus miradas cargadas de odio. LA GENTE que responde de manera cívica y ejemplar ante su ira, su violencia y su desprecio hacia todo lo que celebre la diferencia y la diversidad. No tinc himne ni bandera, però aquests dies estic molt orgullós del meu país.

Aturada general 3 d'octubre

Després de ser testimoni de les violacions dels drets més bàsics i fonamentals que la ciutadania de Catalunya va patir el passat diumenge 1 d'octubre a mans de les forces de seguretat espanyoles, un servidor ha decidit sumar-se avui a l'aturada general en nom de la llibertat, la democràcia i els drets civils aquest dimarts 3 d'octubre. Per tant, la present serà l'única actualització d'aquest blog durant el dia d'avui.

Va de dignitat

Les estirades de cabells. Les càrregues contra nens, pares i avis. Els dits trencats. Les mirades de menyspreu. Les humiliacions. La ràbia i l'odi que ens tenen pel simple fet de no pensar com ells. Això no són forces de seguretat, ni forces de l'ordre, ni tan sols forces d'ocupació com han apuntat alguns. Això és un exèrcit colonitzador en tota regla i ahir va actuar com a tal, tractant la gent no com a ciutadans de ple dret sinó com a persones colonitzades en un territori conquerit. Reprimint la dissidència per la força i provant d'imposar el seu relat amb la mateixa força. Això és el que es va viure ahir a Catalunya, i és molt greu que uns fets com aquests tinguin lloc en ple segle XXI en un país que s'anomena democràtic. Això no va de banderes ni de sentiments identitaris, va de dignitat.

1 d'octubre

Disculpin que no hagi donat senyals de vida fins ara. He anat a votar a un referèndum d'autodeterminació i en vista de com avançaven els esdeveniments he decidit quedar-me a defensar el col·legi electoral. Dia històric, aquest 1 d'octubre. I no pel fet d'haver votat, que també, sinó perquè el règim del 78 s'ha tret la careta i ha evidenciat la seva decadència a cop d'un autoritarisme que no deixa lloc a dubtes.

#Democracy

La plaça de la Porxada de Granollers, ahir a la nit. Un clam que ja no té res a veure amb la independència o la no independència, ni tan sols amb el referèndum. La batalla -perquè, sí, això és una batalla- és entre un estat que ja ni tan sols s'esforça en dissimular el seu tarannà totalitari, i el desig de qui vol viure amb dignitat al marge d'identitats, sentiments i ideologies. Entre qui arresta persones i càrrecs electes en funció de les seves idees i de qui creu que els conflictes polítics es resolen fent política. #Democràcia #Democracia #Democracy

#Democràcia

Davant del que ha passat aquest matí a Barcelona. Davant la persecució de ciutadans i càrrecs electes per part d'un Estat cada vegada més totalitari. Davant la negació per part d'aquest Estat de qualsevol sensibilitat que discrepi d'una Constitució aprovada tot just sortint de quatre dècades de dictadura, sota la mirada de l'estament militar i no votada per cap ciutadà espanyol que actualment tingui menys de 57 anys. Davant tots aquests fets, només pot haver-hi una resposta. Democràcia.