Les estirades de cabells. Les càrregues contra nens, pares i avis. Els dits trencats. Les mirades de menyspreu. Les humiliacions. La ràbia i l'odi que ens tenen pel simple fet de no pensar com ells. Això no són forces de seguretat, ni forces de l'ordre, ni tan sols forces d'ocupació com han apuntat alguns. Això és un exèrcit colonitzador en tota regla i ahir va actuar com a tal, tractant la gent no com a ciutadans de ple dret sinó com a persones colonitzades en un territori conquerit. Reprimint la dissidència per la força i provant d'imposar el seu relat amb la mateixa força. Això és el que es va viure ahir a Catalunya, i és molt greu que uns fets com aquests tinguin lloc en ple segle XXI en un país que s'anomena democràtic. Això no va de banderes ni de sentiments identitaris, va de dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada