El concert amb auriculars de Roger Mas, a El 9 Nou

La nit del passat divendres 30 de desembre vam acomiadar el 2022 tot assistint al concert que Roger Mas va oferir a l'església de la Garriga en el marc del Festival Silenci. Un repertori molt ben triat que va repassar 25 anys de trajectòria als escenaris, i que els presents vam escoltar amb auriculars. De tot plegat en parlem avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Un concert amb auriculars

ROGER MAS

Festival Silenci 2022

Església de Sant Esteve, La Garriga

30 de desembre de 2022

Diuen que mai és tard per viure noves experiències, i la nit passada vam assistir per primer cop a un concert (amb format presencial) que calia escoltar amb auriculars. Roger Mas celebrant un quart de segle de trajectòria a l'església de Sant Esteve de la Garriga en el marc del Festival Silenci. Els mateixos promotors de l'esdeveniment havien optat per aquest recurs a l'hora de resoldre el repte –diuen que impossible- de sonoritzar un recinte l'arquitectura del qual el fa del tot inadequat per a escoltar-hi música.

Va ser com a mínim curiós, el fet d'observar 200 persones –aforament complet- degustant d'aquesta manera unes cançons que s'estaven interpretant en directe a la mateixa sala. L'experiència auditiva, és clar, va fregar la perfecció durant tota l'actuació. I si bé tot plegat va restar un cert grau d'espontaneïtat a la vetllada –si parlem de música en directe, de vegades s'agraeix un cert marge d'error-, la veritat és que també va evitar situacions desagradables de les que solen estar a l'ordre del dia –zero tertúlies mentre sonava la música, ni un sol telèfon mòbil a la vista-.

Després de cada interpretació, és clar, venien els aplaudiments i un es treia els auriculars per comprovar que efectivament seguia havent-hi vida al seu voltant –la de 200 ànimes ben servides, per ser exactes-. I per damunt de tot, no cal dir-ho, hi va haver les cançons. De les adaptacions dels versos de Goethe ("El rei dels verns") i Verdaguer ("Lo Comte Arnau"), a reclams en clau de present com "Totes les flors" i perles tan ben (re)trobades com la plàcida "Ninadorm". A destacar també les inclinacions jazzístiques del binomi tot terreny que acompanyava el de Solsona a l'escenari –Xavier Guitó (teclats) i Arcadi Marcet (contrabaix)-.

Paul Fuster i Matthew McDaid, a El 9 Nou

Delícies sonores emmarcades en entorns tan solemnes com una ermita romànica del segle XII o un conjunt arquitectònic dels que redimensionen repertoris sencers. El cap de setmana passat vam assistir als concerts de Paul Fuster i Matthew McDaid al Festival Silenci de la Garriga. La crònica, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografies de Julián Vázquez.

La pols i el pas del temps

MATTHEW McDAID

Festival Silenci 2022

La Doma, La Garriga

24 de desembre de 2022

Comentava Matthew McDaid que una de les coses boniques d'actuar sobre un terreny que no es trepitja habitualment, és veure com s'aixeca la pols cada cop que marca el ritme d'una cançó amb els peus. Efectivament, mentre l'irlandès establert a Osona actuava ahir al migdia a l'altar de l'església de la Doma, una de les joies del patrimoni arquitectònic de la Garriga, la pols que s'alçava del terra mentre ell hi picava amb els peus evocava aquell sabor anyenc que també destil·len les seves cançons. Fràgils exercicis de folk i rock d'arrel on ressonen fort el pes del pas del temps i tot el llegat dels clàssics que les han inspirat.

McDaid va tocar a la Garriga en el marc del Festival Silenci, que programa concerts de petit i mitjà format en edificis emblemàtics del municipi –enguany, centrant-se en els espais religiosos-. Va despatxar perles tan precioses com "Whispering Winds", "Darling I Know You Well" o "Look Away Sun Child". Va citar Riders Of The Canyon –el grup que ha format amb Joana Serrat, Roger Usart i Víctor Partido, companys seus a l'escuderia Great Canyon Records- amb l'inèdita "Over Too Soon" i una dinàmica "Wild River". I va presentar dues composicions noves, "As Good As It Gets" i "Healing Day", majestuosa balada de redempció que va sonar a himne espiritual sota l'imponent retaule gòtic de la Doma.

Reverb i distorsió en una ermita del segle XII

PAUL FUSTER

Festival Silenci 2022

Ermita de Santa Maria del Camí, La Garriga

23 de desembre de 2022

"Potser us estigui sobredistorsionant, però a mi ja m'agrada així". Paul Fuster es referia a la corpulència amb què sonava –i ressonava- la seva guitarra de fabricació casolana a l'interior de Santa Maria del Camí, una ermita romànica del segle XII situada a l'extrem sud del nucli urbà de la Garriga. Una impenetrable muralla de distorsió i de reverb que es va retroalimentar –mai més ben dit- amb l'entorn. I un repertori que va repassar generosament el cançoner del sempre desvergonyit i irreverent cantautor nord-americà d'arrels catalanes –no hi van faltar títols com "Big Ok" o "La Santa Collons", que va adquirir una nova dimensió en el context d'un espai religiós-, qui també va aprofitar l'ocasió per presentar material nou.

Sense acabar de concretar si pensa o no treure disc properament –el seu darrer treball, "Go/Between", data de 2016- quan un membre del públic li va preguntar en veu alta, Fuster va fer gala del seu peculiar sentit de l'humor però sobretot va refermar-se com una ànima lliure que viu al marge dels dictats de tota indústria possible i fins i tot d'allò que anomenem el sistema –parlem d'algú que es fabrica els seus propis instruments i fa gires desplaçant-se en bicicletes fetes per ell mateix, poca broma-. Quan l'honestedat i l'autenticitat són dos valors tan banalitzats com poc practicats, quan estem tips d'aguantar sermons d'autoproclamats antisistema amb sous de funcionari, és d'agrair poder-se topar de tant en tant amb criatures tan incorruptibles com el de Cardona.