Església de Sant Esteve, La Garriga
30 de desembre de 2022
Va ser com a mínim curiós, el fet d'observar 200 persones –aforament complet- degustant d'aquesta manera unes cançons que s'estaven interpretant en directe a la mateixa sala. L'experiència auditiva, és clar, va fregar la perfecció durant tota l'actuació. I si bé tot plegat va restar un cert grau d'espontaneïtat a la vetllada –si parlem de música en directe, de vegades s'agraeix un cert marge d'error-, la veritat és que també va evitar situacions desagradables de les que solen estar a l'ordre del dia –zero tertúlies mentre sonava la música, ni un sol telèfon mòbil a la vista-.
Després de cada interpretació, és clar, venien els aplaudiments i un es treia els auriculars per comprovar que efectivament seguia havent-hi vida al seu voltant –la de 200 ànimes ben servides, per ser exactes-. I per damunt de tot, no cal dir-ho, hi va haver les cançons. De les adaptacions dels versos de Goethe ("El rei dels verns") i Verdaguer ("Lo Comte Arnau"), a reclams en clau de present com "Totes les flors" i perles tan ben (re)trobades com la plàcida "Ninadorm". A destacar també les inclinacions jazzístiques del binomi tot terreny que acompanyava el de Solsona a l'escenari –Xavier Guitó (teclats) i Arcadi Marcet (contrabaix)-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada