Sense marge d'error (amb el pilot automàtic)

CHICUELO & MARCO MEZQUIDA

28è Festival de Jazz @ Teatre Auditori de Granollers

16 de març de 2018

Malgrat el salt generacional que els separa, tant Chicuelo com Marco Mezquida poden presumir de contrastades trajectòries tant a títol personal com al costat de figures de primeríssim ordre. Per això, la unió del veterà guitarrista flamenc barceloní i el jove pianista de jazz menorquí prometia tota una sèrie de sensacions que sobre el paper no es van materialitzar. I no pas per manca d'entesa, ja que a l'escenari se'ls veia tan contents d'estar junts com pletòrics amb els seus respectius instruments, sinó per aquell excessiu còctel de tècnica i perfeccionisme que massa sovint alimenta projectes com el que aquest parell tenen entre mans. Havien promès un diàleg entre el jazz i el flamenc, però el que es va poder escoltar ahir al Festival de Jazz de Granollers va ser més aviat una bateria de torns de paraula entre els dos gèneres. De tant en tant els músics es deixaven anar i, aleshores sí, es produïa el diàleg sense condicions. Va passar en comptadíssimes ocasions que van valer el seu pes en or, però la tònica general va ser la de l'exercici d'estil amb el pilot automàtic i sense marge d'error.

Nels Cline: "El virtuosisme pot arribar a ser molt avorrit"

Tim Berne i Nels Cline a Granollers, 28 de febrer de 2014.

Divendres passat, Nels Cline va actuar al Festival de Jazz Granollers amb els irrepetibles BB&C. Aprofitant la seva estada a la capital vallesana, un servidor li va fer una entrevista que poden llegir des d'avui mateix a la web de Brubaker. Una conversa durant la qual va parlar dels seus múltiples projectes, d'estils i formes de tocar la guitarra i, sí, dels plans de futur de Wilco. Poden llegir-la en aquest enllaç.

Virtuosos (en el millor dels sentits)

BB&C

24è Festival de Jazz, Casino de Granollers

28 de febrer de 2014

És un debat d'aquells que podrien durar hores i no arribar mai a cap conclusió. Un conegut meu em comentava mesos enrere que el jazz es troba des de fa dècades en un carreró sense sortida. Dels discursos renovadors d'un John Coltrane o un Miles Davis, m'argumentava, el gènere ha degenerat en buits exercicis d'estil que en el millor dels casos recreen amb encert temps passats. Si ens cenyim estrictament a l'àmbit de les etiquetes, potser el meu conegut tenia raó. Si ens cenyim en canvi a l'essència del jazz com a corrent musical permeable i en constant evolució, ens adonarem que els discursos renovadors segueixen existint, si bé ara els emmarquem també en àmbits com el post-rock, l'avantguarda o aquell calaix de sastre que és la música experimental. Per aquestes dues últimes aigües naveguen des de fa una pila d'anys els tres components de BB&C. Tim Berne (saxofon), Jim Black (bateria i sintetitzador) i Nels Cline (guitarra).

Tres innovadors nats, tres trajectòries tan extenses com eclèctiques -molts de vostès coneixeran Cline com a component de Wilco- i tres maneres totalment singulars d'aproximar-se als seus respectius instruments. Un trio, doncs, que és en realitat una cruïlla de camins sonors. Ja fa alguns anys que van enregistrar el que a data d'avui és el seu únic disc, "The Veil" (2011), però fins ara no havien realitzat cap gira. I aquesta, la primera, finalitzava ahir al Casino de Granollers, en el marc del 24è Festival de Jazz de la capital vallesana. Una hora d'improvisació ininterrompuda -al marge d'un contingut bis-. Una muntanya russa sònica que va enllaçar ritmes frenètics amb atmosferes post-psicodèliques, distorsions punyents amb excursions siderals i atonalitats amb efectes a priori impossibles. Dylan va dir una vegada que no trencava cap norma, perquè per a ell les normes no existien. Doncs bé, el mateix es pot dir de Berne, Black i Cline. Tres virtuosos en el millor dels sentits. Tres mestres que no fonamenten la seva tècnica en buits exercicis gimnàstics, sinó en la voluntat d'anar sempre més enllà. Tres noms que marquen la diferència.

Tim Berne.

Nels Cline.

Jim Black.

Recomanació. BB&C a Granollers

BB&C. És possible que aquest nom no els soni a primera vista, però segurament s’emportin una agradable sorpresa quan sàpiguen que un dels seus components és ni més ni menys que Nels Cline. Sí, el guitarrista de Wilco. I un músic inquiet com pocs, experimentador nat -només cal escoltar la seva obra amb The Nels Cline Singers-, referència internacional en l’àmbit de les avantguardes i col·laborador habitual de gent com John Zorn o Thurston Moore. BB&C és el trio que Cline comparteix amb el saxofonista Tim Berne i el bateria Jim Black, dos músics que també han dedicat les seves trajectòries a eixamplar horitzons a partir dels seus respectius instruments. Els podran escoltar aquest divendres, 28 de febrer (22h.), al Casino de Granollers (c/. Agustí Vinyamata, 21), en el marc del 24è Festival de Jazz de la capital vallesana i en una de les tres úniques actuacions que oferiran a tot l'Estat -l'única a Catalunya-.

http://jazzgranollers.com

Sanfilippo torna a Granollers

CLAUDIO SANFILIPPO TRIO

Anònims, Granollers

8 de febrer de 2014

Claudio Sanfilippo és un home de múltiples registres. Fa dos anys, va passar pel Festival de Jazz de Granollers per col·laborar amb la JazzGranollers Ensemble. Enguany hi ha tornat, però ho ha fet amb un format totalment diferent. Un trio que va eixamplar des de l'austeritat l'obra d'aquest cantautor italià. I una formació integrada per dos solvents músics de casa com són Joan Sanmartí (guitarra) i Joan Vidal (bateria). Dos noms amb prou personalitat com per redefinir un repertori on conviuen la cançó d'autor, la bossanova i el so Americana -escoltar a Sanmartí tocant l'slide són paraules majors-. A destacar també el bis que Sanfilippo va oferir en solitari. Una guitarra acústica, puntejos de seda i una d'aquelles veus que guanyen amb els anys. Un luxe. En el millor dels sentits.