Gaudir un disc amb salut

Coses que ja no es poden trobar a Spotify, ni falta que fa. "Everybody Knows This Is Nowhere" (1969), el primer disc de Neil Young amb Crazy Horse i la seva primera obra mestra. L'àlbum de "Cinnamon Girl", "Down by the River", "Cowgirl in the Sand" i tantes altres. Porto escoltant-lo en cd gairebé des que tinc ús de raó. Ahir en vaig trobar aquesta còpia en vinil –edició original espanyola, amb els títols traduïts al castellà i tota la pesca- a la Fira del Disc de Granollers, a un preu més que raonable. Un cop el vaig haver pagat, el paradista em va dir textualment "Que el gaudeixis amb molta salut". Coses que tampoc em dirà mai un refotut algoritme.

Coses que no es troben a Spotify

Coses que no es troben a Spotify (on no hi és tot, diguin el que diguin determinats dogmes i mantres) però sí en entorns com el de la Fira del Disc que es celebra mensualment a la plaça Perpinyà de Granollers. Ahir m'hi vaig acostar i hi vaig localitzar una peça llarga i injustament descatalogada. "20 días y 20 noches" (1989) de Los Brigatones a 33rpm. Una joia a reivindicar del rock'n'roll barceloní més genuí i obert de mires, mestissatge abans del mestissatge, amb components d'uns Brighton 64 que tot just acabaven de posar punt i final aleshores a la seva primera etapa. Les cubetes solen donar moltes més alegries que els algoritmes.

Fira del Disc a Granollers

Les fires del disc són un d'aquells entorns on un sol trobar tot allò que mai podrà trobar en llocs com Amazon o Spotify. I no parlo només de suports físics, sinó sobretot de caliu humà. A la fotografia, cubetes plenes de vinils a la Fira del Disc de Granollers, ahir al migdia. Hi vam anar, hi vam remenar i en vam marxar tan contents com carregats.

La Fira del Disc de Granollers, a El 9 Nou

Els programes d'intercanvi d'arxius i les plataformes d'streaming han transformat de cap a peus la indústria del disc durant les passades dues dècades. Però, contràriament a certs pronòstics, mantres i cants de sirena que solen venir de l'entorn digital, no han enterrat ni ni de bon tros els suports físics. Al contrari, un format analògic com el vinil segueix essent el més apreciat per molts melòmans de base i ha experimentat tot un ressorgiment al llarg dels darrers anys.

Solen comprovar-ho cada cap de setmana els paradistes del col·lectiu Firadisc, que des de fa més de 15 anys es dediquen a recórrer la geografia catalana de punta a punta tot oferint material de primera (i a preus molt assequibles) tant a col·leccionistes com a aficionats en general. Un cop al mes s'instal·len al centre de Granollers. Divendres passat m'hi vaig acostar, vaig parlar amb comerciants i clients, em vaig endur a casa un bon grapat de discos i vaig escriure aquesta crònica que publiquem avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).