D.E.P. Julián 'Ross' Loza

Julián 'Ross' Loza.

Ha mort Julián 'Ross' Loza, bateria de llarg recorregut a l'underground barceloní. El 1986 es va incorporar a Acció Directa, una de les bandes pioneres del hardcore punk a Catalunya, i el 1991 va entrar a Legion, un dels pilars fundacionals del thrash metal a casa nostra, on va tocar fins que el grup es va dissoldre el 1994. A finals dels 90 va formar part de la banda de funk i rock Speed Tortugas. Tres estils i tres formacions de les quals caldria recordar-se més sovint. D.E.P.

Robert Becerra (1959-2023)

ROBERT BECERRA
(1959-2023)

Banda essencial però mai prou reivindicada del hardcore californià de principis dels 80, els Stains van ser una de les formacions pioneres en l'acostament de la velocitat punk i la contundència del metal. Hi ha qui considera el seu debut homònim de 1983 –publicat per SST i produït pel recentment desaparegut Spot- com un precursor del thrash metal. Ha mort el seu guitarrista, Robert Becerra, a l'edat de 64 anys.

Kent Stax (1962-2023)

KENT STAX
(1962-2023)

Va ser una de les bandes pioneres del hardcore punk a l'àrea de Washington, també un dels pilars de l'escuderia Dischord. Scream, una d'aquelles formacions sense les quals no s'entendria l'evolució de la música independent i alternativa nord-americana de les passades quatre dècades. El bateria Kent Stax en va ser un dels membres fundadors i va tocar a tots els discos del grup fins a "Banging the Drum" (1986). Va deixar la banda per motius personals i va ser substituït per un jove Dave Grohl, però hi va tornar a partir de la reunió de 2009. Ha mort a l'edat de 61 anys.

John Kezdy (1959-2023)

JOHN KEZDY
(1959-2023)

Ambaixadors destacats del punk més genuí al Midwest dels Estats Units a començaments de la dècada dels 80, The Effigies van ser una d'aquelles bandes que van partir del principi fundacional del Do It Yourself per evolucionar al seu aire cap a les coordenades sonores que definirien el rock alternatiu nord-americà durant els anys posteriors –i fins a data d'avui, val a dir-. El seu ep de debut de 1981, "Haunted Town", ja oferia algunes pistes tot flirtejant amb el hardcore i aproximant-se a les formes més crues del post-punk. John Kezdy va ser el vocalista del combo de Chicago, i el seu únic membre permanent fins a data d'avui. Ha mort a l'edat de 64 anys, víctima d'un accident de trànsit mentre circulava amb bicicleta.

R.I.P. Anthony Meo

Ha mort Anthony Meo, bateria original de Biohazard. Exponents de pes del hardcore a la Costa Est dels Estats Units, els novaiorquesos van ser una de les bandes pioneres en l'acostament del punk, el metal i el propi hardcore a registres com el hip hop, esdevenint precursors d'estils que van del groove metal al nu metal. Meo, que ha traspassat a causa d'un càncer, va ser un dels fundadors del grup el 1987. Va tocar a les seves primeres maquetes, però no va arribar a gravar cap àlbum.

Dix Denney (1957-2023)

DIX DENNEY
(1957-2023)

Pioners del punk a la costa oest dels Estats Units, precursors del hardcore i agitadors de l'escena més subterrània de Los Angeles a finals dels 70, The Weirdos han mantingut al llarg de cinc dècades una trajectòria intermitent però en tot cas essencial. Començant per dos plàstics tan fundacionals com són l'ep "Destroy All Music" (1977) i el single "We Got the Neutron Bomb" (1978) –els títols són magnífics, i musicalment segueixen essent dinamita en estat pur-. Ha mort Dix Denney, guitarrista, fundador i únic membre permanent del grup juntament amb el seu germà, el cantant John Denney. Tenia 65 anys.

Spot (1951-2023)

SPOT

(1951-2023)

Glenn Michael Lockett, més conegut com a Spot, va ser el productor i enginyer de so de la casa a SST Records, la discogràfica independent fundada per Greg Ginn (Black Flag), bressol del hardcore i un dels segells més influents del punk i el rock alternatiu. Va treballar en obres essencials de Black Flag, Minutemen, Meat Puppets, Misfits i Hüsker Dü, entre d'altres. També havia tocat en una primeríssima formació dels mateixos Black Flag, quan encara es deien Panic. Ha mort a l'edat de 71 anys.

D.E.P. Juanito

Juanito.

Ha mort Juanito, baixista de dues de les bandes més essencials del punk barceloní. Va ser un dels fundadors dels seminals Último Resorte –i l'únic component estable de la formació juntament amb la vocalista, Silvia Escario-. El seu àlbum "Post Mortem", de 1981, els va consolidar a l'avantguarda del gènere durant la primera meitat dels 80, amb un so cru i directe que bevia directament dels imperdibles més corrosius del 77. El grup es va separar el 1984, i aquell mateix any Juanito va ser un dels fundadors dels igualment essencials GRB, un dels combos pioners del hardcore a casa nostra. D.E.P.

El documental interactiu sobre l'escena punk de la Roca del Vallès, a El 9 Nou

Quan la Roca era punk. Estudiants de la UAB han realitzat un documental interactiu sobre la històrica escena hardcore punk d'aquest municipi vallesà. Avui en parlem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Documental interactiu sobre l'escena punk de la Roca

Una nit qualsevol a La Nau quan la Roca era punk -
Foto arxiu La Roca International Karate Punks

Hi va haver un temps en què el municipi de la Roca del Vallès no era conegut pels seus centres comercials ni com a bressol de ministres i presidenciables de dubtosa reputació, sinó com a meca del hardcore punk tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. Entre la segona meitat de la dècada dels 80 i fins ben entrat el segle XXI, aquest municipi del Vallès Oriental va veure néixer bandes tan essencials com Budellam o Dios Odioso, al mateix temps que hi germinaven segells discogràfics independents i col·lectius com La Roca International Karate Punks, responsable de programar en equipaments com La Nau o l'Escorxador centenars de concerts de referents tant nacionals i internacionals –la població vallesana va esdevenir durant molts anys una aturada obligatòria en les gires europees de bandes com Agent Orange o Poison Idea-. Una història apassionant que un grup d'estudiants de la UAB s'ha encarregat d'explicar a Vagant sense memòria, un documental interactiu sobre aquella escena tan històrica com pionera. Disponible en aquest enllaç.

Poison Idea a El 9 Nou

Trashtocat Records publica en vinil el concert que Poison Idea van oferir l'abril de 2004 a la Roca del Vallès. D'aquell esdeveniment, però també dels dies en què aquest municipi era l'epicentre de l'escena hardcore punk catalana, vaig tenir el gust de parlar-ne amb alguns dels seus protagonistes. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografies de Julián Vázquez i Sergi Escarmís.

Guitarra, baix i bateria - Programa 230

The Prinzelles, en una escena de "Monster, de prop ningú és normal".

Ja poden escoltar l'última edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Novetats discogràfiques de L'Épée i The Highwomen. Poison Idea i l'escena hardcore de la Roca del Vallès. Prèvia del festival Granollers amb Open Arms. Música a la pantalla amb Bob Dylan i Janis Joplin. I aquest mes, també música i teatre amb The Prinzelles i "Monster, de prop ningú és normal". Disponible en podcast.

La festa gran de Toy Dolls (i Crim)

Olga i Tommy Goober (Toy Dolls), la nit passada a Castelló d'Empúries.

TOY DOLLS + CRIM

Sala Polivalent, Castelló d'Empúries

9 d'agost de 2019

És d'agrair que determinades poblacions apostin per valors com el risc, la diferència o la singularitat a l'hora de confeccionar les programacions de les seves respectives festes majors. Que defugin ni que sigui de passada la uniformitat característica d'aquests esdeveniments i els aprofitin per brindar al públic (general o especialitzat, tant és) l'oportunitat de degustar propostes artístiques sovint cares de veure en aquesta mena de fregats. Que presentin cartells, en definitiva, com el que la Comissió de Festes de Castelló d'Empúries va desplegar la nit passada a l'exterior de la Sala Polivalent del municipi empordanès.

Un cartell on destacava la presència de Toy Dolls i Crim, uns veterans del punk britànic i la més flamant revelació del hardcore català compartint escenari i dignificant en tota mesura possible el concepte de Festa Major. Van trencar el gel els tarragonins amb un set que es va nodrir principalment del seu celebradíssim tercer disc. Un "Pare nostre que esteu a l'infern" (2018) que els ha situat a l'avantguarda del rock autòcton i que ha seduït diverses generacions. Les mateixes que corejaven ahir de forma massiva i com si no hi hagués demà talls com "Caiguda lliure" o la pròpia "Pare nostre...". Títols que conjguen contundència i ganxo melòdic amb una creixent vocació d'himnes.

És clar que, parlant d'himnes, és obligat mencionar tot el catàleg despatxat per Toy Dolls en una actuació que va refermar el bon estat de forma de Michael "Olga" Algar i companyia a quatre dècades dels seus inicis. Talls com "Alec's Gone", "Dig that Groove Baby" o la seva celebradíssima lectura de "Nellie the Elephant", tan frescos com el primer dia i fent botar de valent un respectable tan eclèctic com intergeneracional. Olga revalidant-se com un dels guitarristes més dotats i versàtils de la segona generació del punk anglès -va citar sense despentinar-se a Johann Sebastian Bach i als Surfaris-. I aquell sentit de l'humor marca de la casa, encara eixamplant distàncies amb tota la resta. Més que una festa major, la festa més gran de totes.

This is hardcore

24 Ideas.

Budellam.

Plastidecore.

Mind Crash.

24 IDEAS + BUDELLAM + PLASTIDECORE + MIND CRASH

Estraperlo Club del Ritme, Badalona

2 de febrer de 2013

Tres gegants del hardcore barceloní, dos d'ells reunits expressament per a l'ocasió. Uns joves Mind Crash que esdevenen molt més que un simple aperitiu i es confirmen com una formació a tenir molt en compte. Plastidecore sortint a matar, com si no hagués passat el temps des que ho van deixar fa cosa de dues dècades, i tancant el concert amb tota una sorpresa: una reunió dels també imprescindibles Xmilk. Budellam posant la sala de potes enlaire. Pogo dance i crowd surfing entre himnes de batalla que tenen més sentit que mai en uns temps d'emergència social com els que corren. I una altra sorpresa: Zombi Pujol, el nou projecte dels cinc components de Budellam, avançant part del seu repertori. I 24 Ideas. Final de festa d'una nit que ja es pot considerar històrica. Perquè feia molt de temps que no vèiem una cosa així. I perquè, no se n'oblidin, a la Barcelona dels anys 90 el hardcore va ser una mena d'escola. Un moviment de naturalesa minoritària que, no obstant, esdevindria clau per a entendre el que actualment anomenem música independent a casa nostra. Com a mostra, moltes de les cares que ahir es van poder observar a l'Estraperlo -tant entre el públic com a l'escenari-. Cares vinculades a gèneres i estils diversos i diferents, però amb un punt de partida en comú. Els tres acords a tota castanya, la immediatesa i el discurs combatiu -tant a nivell social com artístic- del hardcore que personifiquen bandes com aquestes. Per poc que se n'adonin els que ara es compren samarretes dels Bad Brains a la boutique de torn.

Recomanació: Hardcore barceloní de la vella escola

Se'n recorden de quan el hardcore no sortia als blogs de temporada ni tenia presència als grans festivals patrocinats per marques de líquids que pretenen ser cervesa però en realitat tenen gust de pixats de cabra? Se'n recorden de quan el hardcore era el secret més ben guardat d'aquells quatre que a l'hora del pati es quedaven en un racó on els primers de cada classe ni s'atrevien a acostar-se? Se'n recorden de quan les samarretes de Black Flag es compraven en botigues gairebé clandestines i no a les franquícies de Passeig de Gràcia? Si se'n recorden, o si algú els ho ha explicat i s'han mort d'enveja, probablement els diguin alguna cosa noms com els de 24 IDEAS, BUDELLAM o PLASTIDECORE. Tres pilars d'aquell hardcore primitiu que durant els 90 va sacsejar Barcelona i el seu extrarradi a base de mala llet, guitarres enceses, bateries a tota òstia i temes tan immediats que no duraven ni un segon més del que fos necessari. Aquest dissabte, 2 de febrer (22h.), tocaran tots tres a l'Estraperlo Club del Ritme de Badalona (c/. Isidre Nonell, 9 - metro: Pompeu Fabra). Completaran el cartell uns dignes hereus d'aquella moguda, MIND CRASH. I tot plegat per cinc euros -molt menys del que costa una copa en qualsevol bar de disseny del centre de Barcelona-. Modernu de postal qui no hi vagi.

http://www.myspace.com/estraperloclubdelritme

https://www.facebook.com/estraperloclubdelritme