Kent Stax (1962-2023)

KENT STAX
(1962-2023)

Va ser una de les bandes pioneres del hardcore punk a l'àrea de Washington, també un dels pilars de l'escuderia Dischord. Scream, una d'aquelles formacions sense les quals no s'entendria l'evolució de la música independent i alternativa nord-americana de les passades quatre dècades. El bateria Kent Stax en va ser un dels membres fundadors i va tocar a tots els discos del grup fins a "Banging the Drum" (1986). Va deixar la banda per motius personals i va ser substituït per un jove Dave Grohl, però hi va tornar a partir de la reunió de 2009. Ha mort a l'edat de 61 anys.

Un ametller que brilla en una nit d'hivern

Un ametller florit (i il·luminat) que brilla en una nit d'hivern. Traços de llum i estrelles de febrer que floten en la foscor, tal com cantava Dave Grohl a "February Stars", cançó de dol i de ruptura emmarcada al segon disc de Foo Fighters, l'encara incontestable "The Colour and the Shape" (1997). També una bona banda sonora per contemplar una postal hivernal com aquesta. Corró d'Avall, les Franqueses del Vallès, febrer de 2023.

Taylor Hawkins (1952-2022)

TAYLOR HAWKINS
(1952-2022)

Ha mort Taylor Hawkins, l'home que va tenir el valor de tocar la bateria en una banda encapçalada ni més ni menys que per Dave Grohl. Hawkins va entrar a Foo Fighters el 1997 i va debutar a l'estudi amb "There Is Nothing Left to Lose" (1999), l'àlbum on el grup va deixar definitivament de ser el projecte post-Nirvana de Grohl per passar a ser això, una banda amb totes les conseqüències. Part indispensable de la tripulació des d'aleshores, el bateria havia destacat també pel seu compte amb Taylor Hawkins and the Coattail Riders, molt més que un divertiment al marge de la feina de dia, on també va presumir d'una veu a tenir en compte.

Eric Wagner (1959-2021)

ERIC WAGNER
(1959-2021)

A la setmana tràgica que estem vivint en termes melòmans, cal sumar-hi des d'ara mateix una nova baixa d'un il·lustre pioner, en aquest cas d'allò que es va anomenar doom metal. Eric Wagner va ser un dels membres fundadors de Trouble, una de les bandes que van contribuir a definir aquest gènere durant la dècada dels 80 tot agafant el testimoni de tòtems del metal més obscur i pesant com Black Sabbath. Vocalista del grup durant bona part de la seva trajectòria, a Wagner se'l pot escoltar en àlbums com "Psalm 9" (1984), "The Skull" (1985) o "Run to the Light" (1987). L'any 2004 va ser un dels vocalistes convidats per Dave Grohl a participar al disc homònim del seu projecte metàl·lic Probot. Ens ha deixat a l'edat de 62 anys per complicacions derivades del coronavirus.

Mick Jagger grava amb Dave Grohl

Mick Jagger i Dave Grohl.

Mentre esperem que arribin més notícies –previsiblement amb comptagotes- sobre el nou àlbum en el qual els Rolling Stones afirmen estar treballant, Mick Jagger ens sorprenia ahir penjant a les xarxes una nova peça en solitari que ha enregistrat amb tot un Dave Grohl. Tard o d'hora havia de passar, i el cert és que el resultat és més que satisfactori. Un tema, "Eazy Sleazy", que sona exactament a la unió del vocalista dels Stones i el líder de Foo Fighters –i bateria de Nirvana-. Rock'n'roll elèctric, corrosiu i vitamínic, i una lírica que ironitza sobre els temps pandèmics que ens ha tocat viure. Jagger canta i toca la guitarra. Grohl es fa càrrec de la resta d'instruments. I, com permet intuir el videoclip amb què es presenta la peça en qüestió, cadascú ha fet la feina pel seu propi compte, tal i com marquen les circumstàncies presents.

Nirvana amb Joan Jett i John McCauley

Els excomponents de Nirvana amb John McCauley (centre), la nit passada al Cal Jam.

Finalment es van confirmar els rumors que havien circulat durant els últims dies, i la nit passada va tenir lloc a San Bernardino el més semblant a una reunió de Nirvana que s'ha pogut veure des de la mort de Kurt Cobain. Els supervivents de l'última formació de la banda de Seattle, Krist Novoselic, Dave Grohl i Pat Smear, van aparèixer plegats i per sorpresa a l'escenari en el marc del Cal Jam, el festival anual que impulsa el propi Grohl de la mà de Foo Fighters. Amb Joan Jett i John McCauley (Deer Tick) alternant-se el lloc de Cobain, la formació -que va tenir la decència de no utilitzar el nom de Nirvana- va interpretar sis temes de la banda, entre els quals "Serve the Servants", "Scentless Apprentice", "Smells Like Teen Spirit" i "All Apologies" -aquest últim amb Brody Dale (The Distillers) al baix i Novoselic a l'acordió-. La cosa va sortir prou bé i va sonar encara millor -poden comprovar-ho vostès mateixos a Youtube-, i a ningú se li escapa que determinats promotors ja deuen estar posant importants sumes econòmiques sobre la taula per tal que no es quedi en una anècdota. Veurem què passa i amb quins resultats.

Nirvana, en acústic i amb Dave Grohl al baix

Dave Grohl i Kurt Cobain: Unplugged in Edinburgh.

És el que té això de l'arqueologia musical. Que quan et penses que ho has escoltat tot (o gairebé tot) d'un artista en concret, van i apareixen noves gravacions inèdites. Si a més parlem d'una banda com Nirvana, no cal ni que la qualitat del de la gravació en qüestió passi cap mena de mínim perquè la troballa esdevingui una notícia de les que fan córrer rius de tinta. El cas és que acaba de veure la llum un curiós document sonor de la breu aparició que la banda de Seattle va realitzar, en format acústic, en el marc d'un festival benèfic que va tenir lloc l'1 de desembre de 1991 al pub Southern Bar d'Edimburg. El més curiós del cas és la formació que es va enfilar a l'escenari, reduïda a duet amb Kurt Cobain a la guitarra i a la veu i Dave Grohl al baix -Krist Novoselic es trobava entre el públic però no va tocar-. El repertori va ser de tan sols quatre cançons: "Dumb", "Polly", "Jesus Doesn't Want Me for a Sunbeam" (The Vaselines) i "Twist Barbie" (Shonnen Knife), si bé al document rescatat tan sols es poden escoltar les dues primeres. El trobaran a Youtube.

La seva nit

Dave Grohl.

Tot un retrat, el que el periodista David Fricke fa de Dave Grohl en un extens i complert reportatge per a Rolling Stone -l'edició espanyola de la revista el publica aquest mes de gener-. Un article on el propi Grohl valora la trajectòria de Foo Fighters, recorda els dies de Nirvana i s'emociona parlant d'allò que l'ha fet tal i com és: la música. Però probablement la mirada més acurada a la seva figura l'aportin la resta d'entrevistats. Els components de Foo Fighters, la seva mare o, és clar, Krist Novoselic. És aquest darrer qui descriu l'experiència d'haver vist en directe el seu excompany des de la graderia d'un pavelló. "El recinte estava ple de gom a gom i el Dave es trobava allà dalt: era el seu concert. Vaig mirar cap amunt i vaig veure una senyora a les grades, dreta davant del seu seient, cantant i movent-se al ritme de la música. Vaig pensar: 'Porta treballant tot el dia, tot el mes, i aquesta és la seva nit'. Això és el que el Dave ofereix a la gent. Vaig pensar: 'Me n'alegro per ella. I me n'alegro pel Dave". De vegades penso que l'essència del rock'n'roll consisteix en quelcom tan simple com això. En fer que persones com aquella dona visquin les seves nits, les seves tardes o els seus moments de plenitud a partir d'una combinació de ritmes, melodies i lletres. La resta, per moltes voltes i justificacions que hi donem, és pur ego.

Helter Skelter!

El primer concert que recordo haver vist va ser Paul McCartney al Palau Sant Jordi de Barcelona (27 d'octubre de 1993). M'hi van portar els meus pares i l'experiència em va impactar. Setmanes més tard i a través d'un amic, vaig descobrir Nirvana, aleshores un dels noms del moment, i també em van impactar. Els Beatles i Nirvana són dos dels grups que més han marcat la meva existència, però si la notícia del dia me l'arriben a explicar d'aquí a dues setmanes, em penso que és una innocentada. Els supervivents de la darrera formació de Nirvana -Dave Grohl, Krist Novoselic i, no se n'oblidin, Pat Smear- es van reunir la nit passada per a interpretar un tema nou al concert benèfic per a les víctimes de l'huracà Sandy, amb el propi McCartney ocupant el lloc de Kurt Cobain. Courtney Love ja s'ha afanyat a carregar-se l'esdeveniment amb la seva habitual sutilessa -i com de costum, hauria fet millor mantenint la boca tancada-, però què volen que els digui, a mi m'hauria encantat poder-hi treure el nas. Un cop escoltat el tema en qüestió, "Cut Me Some Slack", només puc dir que em sembla una meravella -i això és el més important-. Més enllà d'una línia vocal que en alguns moments recorda a "American Woman" dels Gues Who, el que sobresurt són quatre músics anant a una, en un atac frontal que sona a allò que algú va anomenar grunge i que el propi Macca ja havia practicat dècades enrere amb "Helter Skelter". Tenint en compte que a aquestes alçades és absurd parlar d'una reunió de Nirvana, no m'importaria que aquests quatre comencessin un projecte nou -amb nous temes i nou nom-, enregistressin un disc i sortíssin de gira. Amb Dave Grohl consolidat molt més enllà de la bateria de Nirvana i McCartney en un dels seus millors moments de forma en dècades, la cosa seria com a mínim digna d'escoltar i de veure.

http://www.youtube.com/watch?v=Oh1eDSLKomU