Ratpenat - "Tard... i amb ressaca" (2022)

Quan l'escena musical catalana es debat entre el pop més inofensiu, els ritmes urbans més domesticats i el mestissatge més banal i previsible, cal més que mai reivindicar una banda com Ratpenat. Els barcelonins formen una mena de santíssima trinitat del punk rock nostrat juntament amb els empordanesos Fetus, els vallesans Zombi Pujol i els tarragonins Crim, i d'alguna manera han vingut a recordar-nos que fer la revolució no té per què ser incompatible amb passar una bona estona.

El seu nou àlbum, "Tard... i amb ressaca" (2022, Kasba Music), és una nova escopinada a la cara d'un sistema que ja venia podrit de fàbrica, també d'aquesta societat que n'ha assumit els postulats i les directrius com si fos un ramat d'ovelles. Ho fa a ritme de salvatge punk'n'roll marca de la casa, amb una lírica que parla sense embuts i amb l'actitud de qui ha vingut a sacsejar consciències i fonaments. Títols com "100% Indecent" o "El problema sou vosaltres" són molt més que declaracions de principis. I "Tot no anirà bé" és la crònica enrabiada de totes les barbaritats comeses durant els darrers dos anys amb el pretext sanitari.

La segona cara del disc es compon de versions de clàssics aliens, tan sorprenents com ben trobades. Té tot el sentit del món, per exemple, escoltar "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol" de Pi de la Serra a ritme de frenètic hardcore punk, ni que sigui per recordar que el seu missatge segueix tan vigent com el primer dia per moltes dècades que passin. És un puntàs escoltar com els barcelonins reinterpreten "Era tan bon home" de Pere Tàpias com si fos dels Backyard Babies. I la robusta adaptació del "Que tinguem sort" de Lluís Llach és un cop de puny a la cara d'aquest teatre de l'absurd en què s'ha convertit el mainstream independentista.


Més informació:

Ratpenat  /  Pàgina web

Final a cop de hardcore

Zombi Pujol.

Assac!.

Una Bèstia Incontrolable.

Salvaje Montoya.

Estricalla.

FUSIÒNICA 15.0, DIA 3

NAUB1, Granollers

19 d'octubre de 2013

El Fusiònica havia començat amb hardcore i es va acabar amb hardcore. Un cartell d'elevadíssim voltatge, el de la darrera jornada, que van obrir els sempre efectius Zombi Pujol. Canya, mala llet, cançons memorables i la ironia d'un Roger Pelàez que no va dubtar a carregar contra Granollers i el seu etern coma cultural -bona part del públic assistent al festival havia vingut de poblacions veïnes i fins i tot de Barcelona ciutat, deixant la representació granollerina en una selecta minoria de rostres habituals-. Al final, de propina, dos temes de Budellam que mantenen intacta la seva vigència malgrat el pas del temps. I de la mateixa manera que aquests darrers han mutat en Zombi Pujol, uns altres pilars del hardcore català com són 24 Ideas van mutar -amb algun canvi de formació- en Assac!. Precisió, temes breus, més mala llet i tot un Robert Beltran deixant-se literalment la pell enmig del públic. Una Bèstia Incontrolable van ser sens dubte una de les sorpreses de la nit. Amb tan sols un any de vida han girat pels Estats Units i han solidificat un discurs sònicament letal. Definitivament, la seva actuació va suposar un dels moments àlgids del festival. De fet, tocar després d'ells no era una tasca fàcil, i Salvaje Montoya se'n van ressentir al principi d'un set que va arrencar un pèl fred. No obstant, la cosa es va anar escalfant, i de quina manera, a mida que el combo barceloní anava posant sobre la taula les seves millors cartes. Asos de punkabilly mestís i canalla, versió inclosa de "Nit de llampecs" de Los Relámpagos. I ja per acabar, retorn al hardcore més bèstia amb Estricalla. La formació basca va oferir tota una exhibició de força i taules, aproximant-se per moments al thrash metal més primitiu i desencadenant una orgia de pogo dance al centre de la pista. Final potent per a un festival de luxe.

This is hardcore

24 Ideas.

Budellam.

Plastidecore.

Mind Crash.

24 IDEAS + BUDELLAM + PLASTIDECORE + MIND CRASH

Estraperlo Club del Ritme, Badalona

2 de febrer de 2013

Tres gegants del hardcore barceloní, dos d'ells reunits expressament per a l'ocasió. Uns joves Mind Crash que esdevenen molt més que un simple aperitiu i es confirmen com una formació a tenir molt en compte. Plastidecore sortint a matar, com si no hagués passat el temps des que ho van deixar fa cosa de dues dècades, i tancant el concert amb tota una sorpresa: una reunió dels també imprescindibles Xmilk. Budellam posant la sala de potes enlaire. Pogo dance i crowd surfing entre himnes de batalla que tenen més sentit que mai en uns temps d'emergència social com els que corren. I una altra sorpresa: Zombi Pujol, el nou projecte dels cinc components de Budellam, avançant part del seu repertori. I 24 Ideas. Final de festa d'una nit que ja es pot considerar històrica. Perquè feia molt de temps que no vèiem una cosa així. I perquè, no se n'oblidin, a la Barcelona dels anys 90 el hardcore va ser una mena d'escola. Un moviment de naturalesa minoritària que, no obstant, esdevindria clau per a entendre el que actualment anomenem música independent a casa nostra. Com a mostra, moltes de les cares que ahir es van poder observar a l'Estraperlo -tant entre el públic com a l'escenari-. Cares vinculades a gèneres i estils diversos i diferents, però amb un punt de partida en comú. Els tres acords a tota castanya, la immediatesa i el discurs combatiu -tant a nivell social com artístic- del hardcore que personifiquen bandes com aquestes. Per poc que se n'adonin els que ara es compren samarretes dels Bad Brains a la boutique de torn.