Una desena llarga de cançons que volen retre homenatge a les pròpies arrels però sobretot a les bondats d'aquell lloc que una anomena llar. En el cas de Dolly Parton, això equival a la casa de fusta on havia viscut de petita, amb la seva família, en una zona rural de l'est de Tennessee. La mateixa que surt fotografiada a la caràtula de l'oportunament titulat "My Tennessee Mountain Home" (1973), el seu onzè album d'estudi –sense comptar els discos de duets amb Porter Wagoner-, publicat avui fa 50 anys.
La peça que li dona títol –i que gairebé resumeix tota sola l'essència del disc- va esdevenir un dels grans clàssics del repertori de qui ja aleshores era una de les veus més destacades de la música country. La resta del plàstic la completen perles com "Old Black Kettle", "Daddy's Working Boots", "Down on Music Row" o l'emotiu spoken word de la inicial "The Letter". Totes les composicions són originals de la mateixa Parton. Va produir el disc Bob Ferguson als estudis d'RCA a Nashville i amb músics de sessió com Jimmy Capps (guitarra) o Charlie McCoy (harmònica).
