L'any 1984,
NRBQ van actuar amb pocs mesos de diferència al Berlin Jazz Festival, al Newport Folk Festival i en aquell temple de la música country que ha estat des dels seus inicis el Grand Ole Opry de Nashville. Mostra inequívoca de la versatilitat d'una banda que efectivament coneix i practica aquests tres gèneres amb ofici i coneixement de causa però, lluny de casar-se amb cap estil concret, ha fet del mestissatge de músiques d'arrel nord-americana la seva raó de ser i ha donat peu a un discurs que va més enllà d'estils i etiquetes.
Els de Kentucky són un dels casos més paradigmàtics d'allò que solem entendre per bandes de culte. Formacions de naturalesa singular i amb bases de seguidors més aviat reduïdes però eternament fidels. De vegades, i aquest és el cas de
Terry Adams i companyia, fins i tot poden presumir d'il·lustres devots. Sense anar més lluny, han expressat la seva admiració per NRBQ gegants com
Paul McCartney,
Keith Richards o
Elvis Costello. També
Sun Ra, que els va cedir una composició als seus inicis, o
Carl Perkins, a qui van acompanyar a l'estudi en un moment en què el pioner del rockabilly necessitava revifar la seva carrera.
El vallesà
Josep Calle, documentalista de professió i col·laborador de mitjans com Ruta 66, ha publicat recentment la primera biografia autoritzada per la banda nord-americana.
"¿Quiénes son NRBQ?" (2020, La Produktiva) és un repàs àgil però exhaustiu a cinc dècades llargues de trajectòria que tant han generat obres de referència per a nombrosos melòmans de base –el debut homònim de 1969 o
"At Yankee Stadium", de 1978- com han donat peu a escenes tan divertides com la que uns animats NRBQ van protagonitzar en un dels capítols de
The Simpsons –
Mike Scully, guionista històric de la sèrie, també és un incondicional del grup-.
El mateix Calle explica que la seva principal motivació a l'hora de realitzar aquest projecte va ser una qüestió de justícia històrica. De reivindicar i posar en valor una banda i un llegat sobre els quals mai abans s'havia escrit amb tanta profunditat. Que l'entorn dels propis NRBQ n'hagi autoritzat la publicació hauria de ser aval suficient, però tractant-se d'un grup de culte que sempre ha mantingut una estreta relació amb la seva parròquia, probablement la millor referència siguin els missatges d'aprovació que ha rebut l'autor de part d'aquesta comunitat poc nombrosa però sempre militant que són els fans de NRBQ. Ideal per a seguidors del grup, però també per qui estigui disposat a descobrir una de les bandes més fascinants que s'ha estat perdent el gran públic durant la passada meitat de segle.
Poden adquirir-lo al web de
La Produktiva.
