Mig segle sense Kid Ory

Kid Ory (1886-1973).

Es commemoren avui 50 anys de la mort de Kid Ory, mestre trombonista i figura cabdal del jazz de Nova Orleans, també un dels arquitectes del que coneixem com a so Dixieland o hot jazz. Actiu al capdavant de diverses formacions des de principis dels anys 10 del segle passat, també va jugar un paper clau en el ressorgiment que les formes més tradicionals i primitives del jazz van experimentar durant les dècades dels 40 i els 50 –el 1944, Nesuhi Ertegun va fundar Crescent Records només per editar les gravacions de la Kid Ory's Creole Jazz Band-. El 1966 es va retirar de la música i es va establir a Hawaii, on va morir el 23 de gener de 1973 a l'edat de 86 anys.

La Vella Dixieland presenta "1917" a Granollers

LA VELLA DIXIELAND
Casino de Granollers

30 de juliol de 2022

Durant quatre dècades llargues de trajectòria, La Vella Dixieland no tan sols s'ha consolidat com un dels noms essencials del jazz a casa nostra, també ha fet de la divulgació en l'àmbit d'aquesta música centenària una de les seves principals vocacions. Als seus concerts, el respectable s'ho pot pasar bé tot escoltant les formes més primitives del gènere –les que van del hot jazz a les primeríssimes manifestacions del swing-, però també hi pot aprendre unes quantes de les coses que hi ha al darrere d'aquestes sonoritats. Per exemple, que les primeres bandes de Dixieland es van formar tot aprofitant l'excedent d'instruments musicals que havien deixat les bandes militars en acabar-se la Guerra de Secessió als Estats Units. O que als pisos del Harlem dels anys 20 solien fer-s'hi festes amb música en directe –jazz, òbviament- que servien per recaptar diners que els inquilins destinaven a pagar el lloguer a final de mes.

Són algunes de les històries que els membres del combo barceloní van explicar la nit passada al Casino de Granollers, amb l'ànim d'amenitzar el repertori però també (sobretot) de contextualitzar-lo. La veterana formació venia a presentar "1917", un espectacle on torna a les seves arrels –el hot jazz més bàsic i genuí- amb un seguit d'estàndards originalment gravats per referents com Fats Waller ("Ain't Misbehavin'"), Kid Ory ("Savoy Blues") o l'Original Dixieland Jazz Band ("Tiger Rag") –el títol del show fa referència a l'any en què aquesta última va gravar i publicar el primer disc de jazz de la història-. L'entorn, el pati d'un d'aquells casinos d'abans que conserven intacte tot el seu encant, era l'ideal per a degustar-hi una música que va néixer al carrer i que, havent sobreviscut durant més d'un segle a modes i tendències, segueix sonant millor que mai a l'aire lliure. El final amb "When the Saints Go Marching In" va ser una festassa, més enllà de qualsevol tòpic.