Jazz vocal en un entorn paradisíac

NUCLI TRIO amb LAIA CAGIGAL
Jazz de Xoc 2022
Jardins de la Casa Campmajor, Cardedeu

22 d'octubre de 2022

Ja fa quatre anys que Guillem Plana (guitarra), Aleix Forts (contrabaix) i David Viñolas (bateria) van formar Nucli Trio amb l'ànim de reviure al seu aire les essències del modern jazz de les dècades dels 50 i 60. Des d'aleshores han publicat un àlbum –"Nucli Trio" (2021)- i han esdevingut una de les formacions habituals de la Jazz Cava de Vic, on solen tocar regularment amb vocalistes convidats. Va ser d'aquesta manera com va néixer la seva unió amb Laia Cagigal, amb qui ja han ofert diversos concerts arreu de Catalunya i amb qui van actuar ahir a la tarda al Jazz de Xoc de Cardedeu.

L'entorn era gairebé paradisíac. Els jardins de la Casa Campmajor, una finca noucentista i una de les nombroses joies arquitectòniques del municipi vallesà. El marc ideal on degustar un repertori que va citar estàndards com "Jitterbug Waltz" (Fats Waller), "Why Try to Change Me Now" (Frank Sinatra) o "Tú que puedes, vuélvete" (Atahualpa Yupanqui), finalitzant amb una sorprenent lectura en clau gairebé easy listening d'"It's My Party", el clàssic de Lesley Gore. També van sonar un parell d'originals de Nucli Trio amb format instrumental, l'inicial "Himne a l'intempèrie" i la càlida "Ja surt el planter".

Jazz de Xoc és un cicle de concerts promogut per l'ASMUCA (Associació de Músics de Cardedeu) amb l'objectiu de maridar música en directe, xocolata artesana, patrimoni local i consciència social. Totes les actuacions es fan en indrets emblemàtics o arquitectònicament singulars de la població i compten a les tasques logístiques amb d'usuaris d'Hi Som i la Fundació Viver de Bell-lloc, dues entitats que ofereixen suport a les persones amb diversitat funcional. L'última sessió del cicle tindrà lloc aquesta tarda (18h.) a Vil·la Paquita i anirà a càrrec de La Vella Dixieland.

La Vella Dixieland presenta "1917" a Granollers

LA VELLA DIXIELAND
Casino de Granollers

30 de juliol de 2022

Durant quatre dècades llargues de trajectòria, La Vella Dixieland no tan sols s'ha consolidat com un dels noms essencials del jazz a casa nostra, també ha fet de la divulgació en l'àmbit d'aquesta música centenària una de les seves principals vocacions. Als seus concerts, el respectable s'ho pot pasar bé tot escoltant les formes més primitives del gènere –les que van del hot jazz a les primeríssimes manifestacions del swing-, però també hi pot aprendre unes quantes de les coses que hi ha al darrere d'aquestes sonoritats. Per exemple, que les primeres bandes de Dixieland es van formar tot aprofitant l'excedent d'instruments musicals que havien deixat les bandes militars en acabar-se la Guerra de Secessió als Estats Units. O que als pisos del Harlem dels anys 20 solien fer-s'hi festes amb música en directe –jazz, òbviament- que servien per recaptar diners que els inquilins destinaven a pagar el lloguer a final de mes.

Són algunes de les històries que els membres del combo barceloní van explicar la nit passada al Casino de Granollers, amb l'ànim d'amenitzar el repertori però també (sobretot) de contextualitzar-lo. La veterana formació venia a presentar "1917", un espectacle on torna a les seves arrels –el hot jazz més bàsic i genuí- amb un seguit d'estàndards originalment gravats per referents com Fats Waller ("Ain't Misbehavin'"), Kid Ory ("Savoy Blues") o l'Original Dixieland Jazz Band ("Tiger Rag") –el títol del show fa referència a l'any en què aquesta última va gravar i publicar el primer disc de jazz de la història-. L'entorn, el pati d'un d'aquells casinos d'abans que conserven intacte tot el seu encant, era l'ideal per a degustar-hi una música que va néixer al carrer i que, havent sobreviscut durant més d'un segle a modes i tendències, segueix sonant millor que mai a l'aire lliure. El final amb "When the Saints Go Marching In" va ser una festassa, més enllà de qualsevol tòpic.