La Vella Dixieland presenta "1917" a Granollers

LA VELLA DIXIELAND
Casino de Granollers

30 de juliol de 2022

Durant quatre dècades llargues de trajectòria, La Vella Dixieland no tan sols s'ha consolidat com un dels noms essencials del jazz a casa nostra, també ha fet de la divulgació en l'àmbit d'aquesta música centenària una de les seves principals vocacions. Als seus concerts, el respectable s'ho pot pasar bé tot escoltant les formes més primitives del gènere –les que van del hot jazz a les primeríssimes manifestacions del swing-, però també hi pot aprendre unes quantes de les coses que hi ha al darrere d'aquestes sonoritats. Per exemple, que les primeres bandes de Dixieland es van formar tot aprofitant l'excedent d'instruments musicals que havien deixat les bandes militars en acabar-se la Guerra de Secessió als Estats Units. O que als pisos del Harlem dels anys 20 solien fer-s'hi festes amb música en directe –jazz, òbviament- que servien per recaptar diners que els inquilins destinaven a pagar el lloguer a final de mes.

Són algunes de les històries que els membres del combo barceloní van explicar la nit passada al Casino de Granollers, amb l'ànim d'amenitzar el repertori però també (sobretot) de contextualitzar-lo. La veterana formació venia a presentar "1917", un espectacle on torna a les seves arrels –el hot jazz més bàsic i genuí- amb un seguit d'estàndards originalment gravats per referents com Fats Waller ("Ain't Misbehavin'"), Kid Ory ("Savoy Blues") o l'Original Dixieland Jazz Band ("Tiger Rag") –el títol del show fa referència a l'any en què aquesta última va gravar i publicar el primer disc de jazz de la història-. L'entorn, el pati d'un d'aquells casinos d'abans que conserven intacte tot el seu encant, era l'ideal per a degustar-hi una música que va néixer al carrer i que, havent sobreviscut durant més d'un segle a modes i tendències, segueix sonant millor que mai a l'aire lliure. El final amb "When the Saints Go Marching In" va ser una festassa, més enllà de qualsevol tòpic.

Un segle de jazz (gravat)

The Original Dixieland Jazz Band.

"Dixie Jass Band One Step" i "Livery Stable Blues", cares A i B respectivament d'un single que va veure la llum tal dia com avui de fa cent anys, no van ser les primeres composicions etiquetades com a jazz, però sí les que van introduir el gènere als estudis de gravació i, en conseqüència, al mercat discogràfic. Els seus responsables van ser els components de l'Original Dixieland Jazz Band (aleshores anomenada Original Dixieland Jass Band), un quintet originari de Nova Orleans que després d'haver exportat a Chicago la música de la seva ciutat va optar per establir-se a Nova York, on va cridar l'atenció de segells com Columbia o Victor. Va ser aquest últim el que va fer-se càrrec de la gravació i l'edició del single en qüestió, després d'una fallida sessió que el grup havia dut a terme a Columbia.

Les dues peces que ens ocupen es van enregistrar el 26 de febrer de 1917 als estudis de què disposava Victor en ple cor de Manhattan, amb Nick LaRocca al cornetí, Eddie Edwards al trombó, Larry Shields al clarinet, Henry Ragas al piano i Tony Spargo a la bateria. El single va veure la llum el 7 de març, esdevenint el primer disc de la història del jazz, consolidant la condició pionera de LaRocca i companyia, i reforçant la seva reputació com una de les formacions més destacades d'aquell nou llenguatge musical -posteriorment, gegants com el mateix Louis Armstrong en reconeixerien públicament la influència-.

Aquell 1917, l'Original Dixieland Jazz Band va esdevenir també el primer grup de jazz en aparèixer a la gran pantalla -a la pel·lícula muda "The Good for Nothing" (1917), de Carlyle Blackwell-. Dos anys després, els seus components van travessar l'Atlàntic i van importar literalment el jazz al Vell Continent. La seva actuació al London Hippodrome, el 7 d'abril de 1919, va ser el primer concert de jazz mai celebrat al Regne Unit, i va anar seguit d'una gira per la Gran Bretanya amb actuació inclosa al palau de Buckingham per petició expressa del rei George V. Després de diversos canvis de formació, l'Original Dixieland Jazz Band es va dissoldre a finals dels anys 20 per a reunir-se el 1936 com a Original Dixieland Five i el 1944 amb la denominació inicial. Actualment una formació encapçalada pel fill d'un dels membres fundadors, Jimmy LaRocca, manté viu el nom i l'esperit de la banda.