Tot a lloc

ALBA PUJALS SEXTET

33è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

17 de març de 2023

Una de les coses que sempre m'han agradat dels concerts de jazz, són aquells moments en què el públic aplaudeix amb força tot just acabat un solo –i ho fa durant l'estona justa per deixar clara la seva aprovació sense entorpir el que pugui quedar d'interpretació-. També m'agrada, és clar, poder escoltar solos instrumentals la finalitat dels quals vagi més enllà de demostrar com n'és de bo el solista de torn –i en aquest sentit, el jazz segueix essent una autèntica mina-. De tot plegat n'hi va haver, i molt, al concert que l'Alba Pujals Sextet va oferir la nit passada al Casino de Granollers.

La trombonista barcelonina –també va tocar el clarinet i va cantar- encapçalava una formació on destacava la presència de Lluc Casares (saxo i clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i João Coelho (piano). Tota una primera línia que va estar molt ben recolzada per la imparable base rítmica que formaven Joan Carranza (contrabaix) i Joan Casares (bateria). Venia Pujals a presentar el seu primer àlbum com a líder, un "Apologia" (2023) que va gravar l'any passat a mig camí de Barcelona i Nova York, i que ahir va repassar en la seva totalitat durant una hora llarga i molt intensa de repertori.

Va començar fort, el sextet, amb una sorprenent lectura d'"I've Told Every Little Star", l'estàndard de Jerome Kern popularitzat per Linda Scott, traslladat fins aquella terra de ningú on el bop balla –mai més ben dit- amb el swing. Igualment emocionant va resultar el fet d'escoltar Pujals cantant el "Make Believe" de Charles Mingus. Però van ser originals com "Colera" o la mateixa "Apologia" –tot un exercici de bebop gran reserva- les que més terreny van reclamar. Es van acomiadar tot citant a Tete Montoliu amb una majestuosa "Jo vull que m'acariciïs" que ho va acabar de posar tot a lloc.

Un poema en vuit moviments

BARCELONA ART ORCHESTRA

33è Jazz Granollers Festival

Teatre Auditori de Granollers

11 de març de 2023

Un poema visual i sonor en vuit moviments. "Osmosi", una peça que marida la música de la Barcelona Art Orchestra –amb composicions de Lluís Vidal, qui a l'escenari fa la funció de director- amb les projeccions en stop-motion del dibuixant Joma. Una tempesta de jazz còsmic, de vegades proper al bebop i d'altres a les esferes progressives, retroalimentant-se amb uns visuals a mig camí del preciosisme lisèrgic i el surrealisme més abstracte. Va passar ahir al Teatre Auditori de Granollers, en el marc del Jazz Granollers Festival.

Damunt l'escenari, gairebé una vintena de músics formant una big band mutant al més pur estil de l'Arkestra de Sun Ra –a destacar la presència de Lluc Casares (saxo), Perico Sambeat (saxo), Néstor Giménez (piano), Joan Vidal (bateria) i Alba Pujals (trombó), entre d'altres-. També el mateix Joma, qui entre moviment i moviment de l'obra anava improvisant part d'un dibuix al ritme que li marcava algun dels solistes de l'orquestra –que també improvisaven-. El maridatge de diferents disciplines, però sobretot una actuació que va fer justícia al terme concert.

Un envelat dels de tota la vida

PROFESSOR CUNNINGHAM AND HIS OLD SCHOOL
Festa Major de Sant Antoni de Vilamajor

Pàrquing de Can Perpunter

20 d'agost de 2022

El darrer àlbum de Professor Cunningham and His Old School, "The Lockdown Blues" (2020), es va compondre i enregistrar durant els mesos més durs de la pandèmia. Cada un dels músics que hi va participar ho va fer des de casa seva i amb els seus propis mitjans, però el resultat final és tan sòlid que ningú diria que no toquessin plegats en una mateixa sala. Són temes originals –exceptuant un parell de versions- amb títols que fan referència al confinament i a tot allò que se'n va derivar. Es tracta doncs d'una obra que documenta un moment molt concret, però també d'un disc que en el futur seguirà entrant a la primera siguin quines siguin les circumstàncies.

No en va sonar cap peça la nit passada al concert que Cunningham –de nom de pila Adrian, segon per la dreta a la fotografia-, reconegut saxofonista australià establert a mig camí de Nova York i Barcelona, va oferir a l'envelat de Sant Antoni de Vilamajor amb una versió de l'Old School formada per actors habituals de l'escena catalana com Ignasi Terraza (piano), Lluc Casares (saxo) o Artëm Zhulyev (saxo). Era Festa Major, a la pista hi havia ambient de ball i el repertori tan sols va citar amb comptagotes la collita pròpia. Al seu lloc, una successió de clàssics de figures com Duke Ellington o Count Basie va mantenir el respectable ballant durant una hora i mitja a ritme de swing, hot jazz i jump blues. Un envelat dels de tota la vida, amb una bona orquestra a l'escenari i festa grossa a la pista.