Tot a lloc

ALBA PUJALS SEXTET

33è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

17 de març de 2023

Una de les coses que sempre m'han agradat dels concerts de jazz, són aquells moments en què el públic aplaudeix amb força tot just acabat un solo –i ho fa durant l'estona justa per deixar clara la seva aprovació sense entorpir el que pugui quedar d'interpretació-. També m'agrada, és clar, poder escoltar solos instrumentals la finalitat dels quals vagi més enllà de demostrar com n'és de bo el solista de torn –i en aquest sentit, el jazz segueix essent una autèntica mina-. De tot plegat n'hi va haver, i molt, al concert que l'Alba Pujals Sextet va oferir la nit passada al Casino de Granollers.

La trombonista barcelonina –també va tocar el clarinet i va cantar- encapçalava una formació on destacava la presència de Lluc Casares (saxo i clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i João Coelho (piano). Tota una primera línia que va estar molt ben recolzada per la imparable base rítmica que formaven Joan Carranza (contrabaix) i Joan Casares (bateria). Venia Pujals a presentar el seu primer àlbum com a líder, un "Apologia" (2023) que va gravar l'any passat a mig camí de Barcelona i Nova York, i que ahir va repassar en la seva totalitat durant una hora llarga i molt intensa de repertori.

Va començar fort, el sextet, amb una sorprenent lectura d'"I've Told Every Little Star", l'estàndard de Jerome Kern popularitzat per Linda Scott, traslladat fins aquella terra de ningú on el bop balla –mai més ben dit- amb el swing. Igualment emocionant va resultar el fet d'escoltar Pujals cantant el "Make Believe" de Charles Mingus. Però van ser originals com "Colera" o la mateixa "Apologia" –tot un exercici de bebop gran reserva- les que més terreny van reclamar. Es van acomiadar tot citant a Tete Montoliu amb una majestuosa "Jo vull que m'acariciïs" que ho va acabar de posar tot a lloc.

Jordi Sabatés (1948-2022)

JORDI SABATÉS
(1948-2022)

Pianista de pianistes, explorador nat i pioner en múltiples àmbits, la trajectòria de Jordi Sabatés pràcticament explica l'eclosió del rock psicodèlic i progressiu en aquesta banda dels Pirineus, també l'evolució del jazz a casa nostra a partir de la dècada dels 70. Format al Conservatori del Liceu, fascinat de ben jove per figures com Duke Ellington, Sabatés va formar part de Pic-nic juntament amb Jeanette i Toti Soler, amb el qual va fundar posteriorment els essencials Om, que a més del seu àlbum homònim de 1971 van treballar amb Maria del Mar Bonet i van acompanyar Pau Riba durant la gravació del primer Dioptria (1969), autèntic pilar mestre del rock a Catalunya i de la psicodèlia a nivell estatal.

Va fundar juntament amb el seu germà, Riqui Sabatés, que ens deixava encara no fa un any, els mai prou reivindicats Jarka abans de dedicar-se plenament al jazz, ja fos en solitari o al costat de figures com Tete Montoliu –el seu àlbum conjunt "Vampyria" (1979) és un dels més fascinants del jazz català-, Santi Arisa o Chick Corea. Menció a part mereix un àlbum, "Ocells del més enllà" (1975), que va introduir el Minimoog a l'Estat espanyol i va marcar un punt i a part en la música progressiva a escala continental –parlem d'un disc àmpliament apreciat dins de l'òrbita progressiva a nivell mundial, que a casa nostra hem acabat oblidant com tantes altres manifestacions culturals que s'han proposat trencar esquemes-. El seu autor ens ha deixat a l'edat de 73 anys.

Personalment, la mort de Jordi Sabatés m'ha fet recordar la segona edició de PRO-GRA-SSIU, una jornada sobre jazz i música progressiva promoguda pel periodista Àlex Gómez-Font i l'associació cultural Brubaker, el maig de 2015 a la sala NAUB1 de Granollers, en la qual vaig tenir el gust de poder treballar. Sabatés va participar a l'acte central de la jornada, una taula rodona amb altres veterans de l'escena. Una de les imatges que mai oblidaré d'aquell dia és l'atenció amb què el mestre va escoltar, des de primera fila, com un jove grup de rock progressiu, Trajecte Final, interpretava "Ocells del més enllà" en directe i en la seva totalitat per primer cop en gairebé quatre dècades.

Ens ha deixat un dels més grans referents musicals del nostre país durant les passades cinc dècades i mitja. D.E.P.

Exposició commemorativa del 50è aniversari de les Nits amb Jazz

El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu ha inaugurat aquest cap de setmana una exposició commemorativa del 50è aniversari de les Nits amb Jazz que es van celebrar al municipi entre els anys 1971 i 1981. Un esdeveniment pioner a nivell de país, que va fer del parc dels Pinetons un punt calent al mapa melòman català i va arribar a a programar referents de primer ordre com Stan Getz, McCoy Tyner, Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Johnny Griffin, Carrie Smith o Josep Maria Farràs. Fotografies i cartells de les diferents edicions del festival, documents històrics, programes de mà signats per músics com els citats Griffin i Montoliu, retalls de premsa de l'època, i fins i tot un escenari on es faran concerts de jazz durant les properes setmanes, entre d'altres. La mostra es podrà visitar fins al 21 de novembre en l'horari habitual del museu. Més informació en aquest enllaç.

50 anys de les Nits amb Jazz

El públic de l'última Nit amb Jazz, 24 de juliol de 1981 - Foto Arxiu Castells i Planas.

Es commemoren avui 50 anys de la primera de les històriques Nits amb Jazz que es van celebrar al parc dels Pinetons de Cardedeu durant les dècades dels anys 70 i 80. Un esdeveniment pioner a nivell de país, que va situar el municipi vallesà al circuit melòman català i espanyol, i per on van passar destacats referents tant nacionals com internacionals. En són exemples noms com els de McCoy Tyner, Stan Getz, Carrie Smith, Lou Bennett o Tete Montoliu. En aquell primer festival celebrat l'11 de setembre de 1971 hi va actuar l'Antiga Dixieland Band de Terrassa, amb un jove Josep Maria Farràs a les seves files. De les Nits amb Jazz en vam parlar dies enrere aquí mateix. La commemoració oficial es va dur a terme el passat 4 de setembre i també en ens en vam fer ressò.

Cinc dècades de jazz a Cardedeu, a El 9 Nou

Cardedeu celebrarà aquest cap de setmana el 50è aniversari de le Nits amb Jazz, un festival pioner que durant les dècades dels 70 va arribar a aplegar al parc dels Pinetons a gegants com McCoy Tyner, Stan Getz, Carrie Smith o Tete Montoliu –tots quatre en una mateixa nit-. Al concert commemoratiu hi actuaran figures com Perico Sambeat, també veterans dels festivals originals. La prèvia, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

50 anys de jazz a Cardedeu

Carrie Smith i Lou Bennett, el 1981 a Cardedeu - Foto Arxiu Castells i Planas.

Cardedeu commemorarà aquest cap de setmana el 50è aniversari de les històriques Nits amb Jazz del parc dels Pinetons. Un festival pioner on van actuar referents de primeríssim ordre com Tete Montoliu, Stan Getz o McCoy Tyner. Al concert commemoratiu hi seran presents alguns dels protagonistes de cinc dècades enrere, també caps de cartell com Perico Sambeat, Javier Colina i Marc Miralta.

Aquest mes de setembre es commemoren 50 anys de la primera de les Nits amb Jazz que va acollir el parc dels Pinetons de Cardedeu durant les dècades dels 70 i els 80. Una iniciativa del Grup d'Amics del Teatre (GAT) que va fer del municipi un dels punts calents del circuit jazzístic català i espanyol en un moment en què aquest circuit s'emmarcava dins d'aquella òrbita contracultural que es va definir durant els últims anys del franquisme i fins ben entrada la Transició. També va ser un catalitzador del teixit associatiu cardedeuenc: arran de les Nits amb Jazz van néixer iniciatives com Ràdio Televisió Cardedeu, pionera de les televisions d'àmbit local a nivell estatal que va emetre per primer cop el juny de 1980 i que encara avui és un referent del periodisme de proximitat –durant tot aquest temps també ha estat escola d'incomptables professionals de la comunicació-.

La primera edició de les Nits amb Jazz es va celebrar l'11 de setembre de 1971. Hi va actuar l'Antiga Dixieland Band de Terrassa, que va oferir un espectacle divulgatiu al voltant del jazz –el promotor terrassenc Valentí Grau va ser un aliat clau del GAT a l'hora d'impulsar el festival-. En anys posteriors l'esdeveniment va començar a créixer, primer amb la incorporació al cartell de referents nacionals del jazz com Tete Montoliu, i posteriorment amb reclams internacionals com Carrie Smith o Lou Bennett. A l'última edició, el juliol de 1981, hi van actuar dos pesos tan pesants com eren McCoy Tyner i Stan Getz, tots dos la mateixa nit en una vetllada històrica. A partir d'aquí, la desafortunada manca d'interès del nou Ajuntament va precipitar el final d'aquella aventura. El GAT ja havia començat a treballar en l'edició de 1982, però amb el consistori en contra era molt difícil que les coses arribessin a bon port.

Aquest dissabte, 4 de setembre, Cardedeu commemorarà els 50 anys amb quatre hores de jazz en directe a a la Pista Coberta del Parc Pompeu Fabra, a pocs metres del parc dels Pinetons on s'havien celebrat les primeres cites –la idea inicial era celebrar l'aniversari als mateixos Pinetons, però la crisi sanitària ha fet optar els promotors de l'esdeveniment, Amics del GAT, per un entorn més fàcil de perimetrar-. Hi actuaran joves promeses locals de l'àmbit jazzístic com Adrià Martínez i Paula Barranco, també un ensemble format per músics que van ser presents a les Nits amb Jazz originals –a destacar pesos pesants com el trompetista Josep Maria Farràs o el contrabaixista Horacio Fumero-. Tancarà la nit el trio d'asos que formen Perico Sambeat (saxofon), Javier Colina (contrabaix) i Marc Miralta (bateria). A tot plegat, s'hi suma un calendari d'activitats commemoratives durant els propers mesos en espais com el Museu Arxiu Tomàs Balvey.


Més informació i entrades:

Nits amb Jazz a Cardedeu  /  Pàgina web

Deu anys de Vallesos

La revista Vallesos celebra aquest mes de juny el seu desè aniversari. Una dècada de periodisme de proximitat, arrelat al seu entorn i compromès amb la seva gent. I una edició, la d'estiu-tardor de 2021, on podran llegir entre d'altres una de les últimes entrevistes (potser l'última) que va arribar a concedir l'enyorat Arcadi Oliveres. Per la part que em toca, tinc el gust de contribuir-hi amb una entrevista al virtuós de la flauta Claudi Arimany, i amb aquest article sobre el 50è aniversari de les històriques Nits de Jazz de Cardedeu, que van arribar a aplegar entre d'altres a Stan Getz, McCoy Tyner, Carrie Smith i Tete Montoliu –en una mateixa nit- al parc dels Pinetons.