Tenia Roberta Flack alguna cosa que em recordava a Nina Simone. Totes dues eren cantants i pianistes afroamericanes. Totes dues eren nascudes a Carolina del Nord. Totes dues tenien un peu en un món acadèmic que encara les mirava malament pel color de la seva pell, i l'altre en aquells clubs nocturns als quals posarien banda sonora amb les seves respectives obres. Totes dues estaven dotades amb talents descomunals. Totes dues tenien una sensibilitat fora de sèrie. I totes dues estaven fortament compromeses amb diverses causes nobles.
A Roberta Flack la vaig descobrir a través de "Killing Me Softly with His Song", lectura amb caràcter definitiu d'un original de Charles Fox, Norman Gimbel i Lori Lieberman –aquesta última havia estat la primera a gravar-lo-. Corria l'any 1973 quan la va publicar, primer com a senzill i després en un àlbum de títol homònim –a la cara b del single hi va posar una preciosa lectura en primera persona del "Just Like a Woman" de Bob Dylan, no inclosa a l'àlbum-. Ha mort la veu que va immortalitzar una de les cançons més tristes que mai s'han cantat, donant nom a tot allò que pot arribar a remoure la música a qui la sent a fons.
