Mig segle de "Killing Me Softly"

Sentir com el dolor propi ressona dins del rascat de les cordes d'una guitarra aliena. O com la pròpia vida desfila pels versos que canta una altra persona. L'acte poètic i metafòric de morir suaument a través d'una cançó que remet exactament al buit existencial d'un mateix. D'això tracta "Killing Me Softly with His Song", estàndard del jazz i del soul compost per Charles Fox, Norman Gimbel i Lori Lieberman, publicat originalment per aquesta última el 1972 i popularitzat al cap d'un any per Roberta Flack.

La peça en qüestió també va titular el que probablement sigui el disc més reconegut de Flack. "Killing Me Softly" (1973), tot un tractat de jazz nocturn i soul elegant, precursor de corrents com el quiet storm, que es complementava amb originals de Janis Ian –"Jesse"-, Ralph MacDonald –"No Tears (In the End)"- o Leonard Cohen –una crepuscular adaptació de "Suzanne"-. Produït per Joel Dorn i gravat amb pesos pesants com Eric Gale (guitarra) Pee Wee Ellis (instruments de vent) o el mateix MacDonald (percussions). Publicat avui fa 50 anys.

Pee Wee Ellis (1941-2021)

PEE WEE ELLIS

(1941-2021)

Ha mort Pee Wee Ellis, saxofonista de llarg recorregut al costat de gegants com Van Morrison, Ali Farka Touré, George Benson o James Brown. És amb aquest últim amb qui més sovint se'l sol associar, havent arribat a coescriure plegats títols tan definitius com "Cold Sweat" o "Say It Loud - I'm Black and I'm Proud". Membre destacat dels JB Horns –la secció de vents del Padrí del Funk- al costat de Maceo Parker, un cop desfeta la seva vinculació amb Brown va participar en diversos projectes tant amb el propi Parker com amb la resta de la banda. Ens ha deixat a l'edat de 80 anys.