La peça en qüestió també va titular el que probablement sigui el disc més reconegut de Flack. "Killing Me Softly" (1973), tot un tractat de jazz nocturn i soul elegant, precursor de corrents com el quiet storm, que es complementava amb originals de Janis Ian –"Jesse"-, Ralph MacDonald –"No Tears (In the End)"- o Leonard Cohen –una crepuscular adaptació de "Suzanne"-. Produït per Joel Dorn i gravat amb pesos pesants com Eric Gale (guitarra) Pee Wee Ellis (instruments de vent) o el mateix MacDonald (percussions). Publicat avui fa 50 anys.
dimarts, 1 d’agost del 2023
Mig segle de "Killing Me Softly"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada