dimarts, 1 d’agost del 2023

Mig segle de "Killing Me Softly"


Sentir com el dolor propi ressona dins del rascat de les cordes d'una guitarra aliena. O com la pròpia vida desfila pels versos que canta una altra persona. L'acte poètic i metafòric de morir suaument a través d'una cançó que remet exactament al buit existencial d'un mateix. D'això tracta "Killing Me Softly with His Song", estàndard del jazz i del soul compost per Charles Fox, Norman Gimbel i Lori Lieberman, publicat originalment per aquesta última el 1972 i popularitzat al cap d'un any per Roberta Flack.

La peça en qüestió també va titular el que probablement sigui el disc més reconegut de Flack. "Killing Me Softly" (1973), tot un tractat de jazz nocturn i soul elegant, precursor de corrents com el quiet storm, que es complementava amb originals de Janis Ian –"Jesse"-, Ralph MacDonald"No Tears (In the End)"- o Leonard Cohen –una crepuscular adaptació de "Suzanne"-. Produït per Joel Dorn i gravat amb pesos pesants com Eric Gale (guitarra) Pee Wee Ellis (instruments de vent) o el mateix MacDonald (percussions). Publicat avui fa 50 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada