Jeffrey Lewis - "Manhattan" (2015)

Sort en té Nova York de gent com Jeffrey Lewis. Un estudiós de la Velvet Underground, els Fugs i qualsevol cosa que pugui considerar-se conseqüència o arrel de la revolució punk de finals dels 70. Un pilar de l'antifolk nascut i criat al mateix Lower East Side on aquest moviment va arrelar tan bon punt Lach va decidir autoexiliar-se del West Village. Un supervivent i un emblema de la Manhattan més subterrània que justament ara, quan viure entre el Hudson i l'East River resulta poc menys que prohibitiu i Brooklyn s'ha consolidat com el pol d'atracció artística per excel·lència a la Big Apple, dedica un disc sencer a la seva llar. "Manhattan" (2015), es titula, i tot en ell té regust d'Avenue A, East Village, Lower East Side, Alphabet City, St. Mark's Place, Ludlow Street, Bowery, Tompkins Square Park, Sidewalk Cafe i Cake Shop. Amb gentrificació o sense, Manhattan és i serà sempre un indret fascinant i carregat d'una mística que Lewis celebra de la mà de Los Bolts, una banda d'acompanyament formada per habituals de l'escena antifolk com són Turner Cody, Caitlin Gray, Heather Wagner o un vell conegut d'aquest blog, el gran Brian Speaker.

The Great Jazz Trio - "Standard Collection" (1986)

El vaig localitzar en un mercat de segona mà. En una paradeta modesta en termes melòmans, però on de tant en tant es poden fer troballes com aquesta. "Standard Collection" de The Great Jazz Trio, un disc compacte que ofereix exactament el que indica el seu títol: una col·lecció d'estàndards del jazz interpretats per la formació en qüestió. Una formació de la qual no sabia absolutament res i de la qual poca cosa he pogut esbrinar -al disc no hi figuren crèdits més enllà dels autors del repertori-. Navegant per internet, he trobat escasses referències que citen al veterà i ja desaparegut pianista Hank Jones com a líder d'un trio en permanent estat de canvi i que haurien completat en aquesta gravació el bateria Jimmy Cobb i el contrabaixista Eddie Gomez -en alguns temes hi figura també una secció de cordes integrada per músics japonesos-. L'àlbum el va editar Columbia el 1986, i suposa tot un desplegament de solvència, ofici i bones maneres. Exactament el que permet intuir el títol, i exactament el que esperava trobar-hi quan vaig decidir adquirir-lo motivat per una caràtula a la qual no em vaig poder resistir.

El Lower Manhattan vist des de l'aire i cobert de neu. La Nova York dels anys 80, amb les Torres Bessones presidint-ne encara l'skyline i, en primer terme, la part de l'East Village coneguda com a Alphabet City. El que ara és una de les àrees més exclusivament cares de Gotham, era aleshores punt de trobada d'artistes, punks, camells, ionquis, rodamons i altres criatures de la bohèmia urbana. La plaça que poden observar a l'esquerra de la fotografia és Tompkins Square Park, escenari de revoltes ciutadanes, manifestacions socials i esdeveniments culturals diversos. A la seva esquerra -a Avenue B, a la mateixa alçada del parc- s'hi troben els immobles habitats dècades enrere per Charlie Parker i Iggy Pop. L'altre extrem de Tompkins Square el delimita l'Avenue A (a la dreta del parc). Avançant en direcció sud (cap al pont de Brooklyn, visible a la part superior de la coberta) i creuant la primera illa de cases s'arriba al Sidewalk Cafe, que des de pocs anys més tard i encara a dia d'avui és l'epicentre mundial de l'escena antifolk.