Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jeffrey Lewis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jeffrey Lewis. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de juliol del 2022

Denis Quélard (1964-2022)

DENIS QUÉLARD
(1964-2022)

Ha mort Denis Quélard, un dels fundadors del Pop In, un clàssic de la nit parisenca i un dels epicentres del circuit antifolk tant a França com al continent europeu. Pel seu escenari hi han passat figures internacionals com Jeffrey Lewis, els Wave Pictures o The Missing Leech. El local, situat molt a prop de la Bastilla, també va ser clau a l'hora de donar impuls a la carrera d'uns joves Herman Düne. Un servidor hi va arribar a actuar ja fa bastants anys, compartint escenari amb Dan Costello, tot un referent de l'antifolk novaiorquès. Va ser el mateix Denis qui em va proposar fer aquell concert. El seu tracte com a promotor em va semblar exemplar, i l'experiència de tocar al local va ser magnífica. Després d'aquella actuació vam seguir en contacte, i solíem veure'ns quan ell visitava Barcelona –solia fer-ho un cop a l'any, durant el Primavera Sound-. Au revoir mon ami, tu vas me manquer.

dimarts, 25 de maig del 2021

Woog Riots celebren els 80 anys de Dylan

El duet alemany saluda la llegenda de Minnesota.

Woog Riots es van sumar a la seva particular (i original manera) als actes d'homenatge a Bob Dylan amb motiu del seu 80è aniversari. Els alemanys van optar per compondre una cançó dedicada a l'autor de "Blonde on Blonde" (1966), titulada simplement "Bob Dylan", carregada de ganxo melòdic i gravada a baixa fidelitat, tal i com marquen els cànons estètics del duet de Darmstadt. Per acabar d'arrodonir la jugada, la van presentar amb un simpàtic videoclip pel qual havien convidat prèviament amics d'arreu del món a filmar-se exhibint les seves obres preferides del de Minnesota. S'hi deixen veure, entre d'altres, habituals de l'escena antifolk d'ambdós costats de l'Atlàntic com Jeffrey Lewis, Matthias Kom (The Burning Hell) o Maurici Ribera (The Missing Leech). Disponible a Youtube.

dissabte, 28 de novembre del 2015

Jeffrey Lewis - "Manhattan" (2015)


Sort en té Nova York de gent com Jeffrey Lewis. Un estudiós de la Velvet Underground, els Fugs i qualsevol cosa que pugui considerar-se conseqüència o arrel de la revolució punk de finals dels 70. Un pilar de l'antifolk nascut i criat al mateix Lower East Side on aquest moviment va arrelar tan bon punt Lach va decidir autoexiliar-se del West Village. Un supervivent i un emblema de la Manhattan més subterrània que justament ara, quan viure entre el Hudson i l'East River resulta poc menys que prohibitiu i Brooklyn s'ha consolidat com el pol d'atracció artística per excel·lència a la Big Apple, dedica un disc sencer a la seva llar. "Manhattan" (2015), es titula, i tot en ell té regust d'Avenue A, East Village, Lower East Side, Alphabet City, St. Mark's Place, Ludlow Street, Bowery, Tompkins Square Park, Sidewalk Cafe i Cake Shop. Amb gentrificació o sense, Manhattan és i serà sempre un indret fascinant i carregat d'una mística que Lewis celebra de la mà de Los Bolts, una banda d'acompanyament formada per habituals de l'escena antifolk com són Turner Cody, Caitlin Gray, Heather Wagner o un vell conegut d'aquest blog, el gran Brian Speaker.

divendres, 31 de maig del 2013

Track the Mammoth! (2013)

Un esdeveniment d'aquells que fan il·lusió. Resulta que una cançó del meu antic projecte musical, "(I've Seen a Bicycle)", ha estat inclosa al recopilatori "Track the Mammoth!", que commemora el cinquè aniversari de la discogràfica El Mamut Traçut. El propi impulsor del segell, l'activista musical Maurici Ribera, s'ha encarregat de seleccionar els 38 temes que hi surten. I què volen que els digui, un pot estar ben content d'aparèixer en un doble compacte al costat de noms com els de Sam Destral, Sickbrain, Liannallull, Jeffrey Lewis, Evan Dando (sí, el dels Lemonheads), Nik Turner (de Hawkwind), Alice Donut, Patrik Fitzgerald, Ezra FurmanLach (un honor sonar justament després del seu "Teenage Alcoholic") o el propi Maurici, que hi participa sota el seu alter ego The Missing Leech. Els recomano que hi parin orella, i no per la puta cançó de la bicicleta, sinó per una selecció que al Regne Unit ja ha despertat l'interès ni més ni menys que de Rough Trade -a casa nostra, ja se sap, les coses van més a poc a poc-. Dit això, m'agradaria agrair al Maurici el detall de comptar amb mi i felicitar el Mamut per aquests cinc anys de música. Que en siguin molts més!